Silicona

Ens agrada quedar per sopar, i enlloc d'això arreglar-nos per sortir. Enfundar-nos en un glamour fet de lluentons i teles sedoses. Se'ns marquen cada una de les vertebres de la columna, per així, poder creure encara que som humanes.
Fumem, em pinto els llavis. Fumem, em faig la ratlla als ulls. Fumem, desapareix qualsevol rastre del meu rostre i aparec de nou com una papallona nocturna, com una nina intacte.
Fa uns anys tenia malucs, ara tinc cites amb homes que no conec i que probablement tampoc voldré conèixer. Se'ns escapa la vida entre sales de llums fantàstiques a Barcelona i a la resta del món. El centre de l'univers sé que no existeix i porto tres anys dient que en tinc tres menys, tot per no haver de començar amb un tres al respondre. Mitges i lligacames, sostenidors amb espumes que em pugen la moral i em fan cotitzar més alt en borsa. Ara faig més hores de gimnàs i menys de lectura, no tocaré sostre: aquest segur que és fals. A la nevera mai hi ha xocolata, em sobra el sexe! Dic que m'agrada el house i el techno, i al meu nou iphone i tinc una llista amb els millors dj's per no espifiar la gran actuació en aquest immens ball de disfresses.
Extensions al cabell i sabates de taló, el rímel m'emmerda les pestanyes, però el públic m'aclama.

I dilluns al matí hauré de posar-me aquell blues trist per saber qui sóc.