Exàmens

Un relat de: Cau de lluna

El dia l'enlluerna. Crec que avui és un mal dia per llevar-se aviat. Es vesteix i no esmorza, no te gana. Fuig amb la llum del matí. Fa fred, però li és igual. Li agrada la fred, li agrada abrigar-se i que al respirar li surti fum de la boca. Somriu una mica al mirar-se al mirall, incapaç de col·locar-se les lents de contacte, arraplega les ulleres. Li agrada reseguir la mateixa rutina cada matí. Inveitablement, avui crec que podria ser feliç tan sols si pogues quedar-se dormint dins del llit. Està nerviosa, poc a poc la sensació augmenta. Un sentiment patètic, que recorda la vergonya i es barreja amb l'impotència, li recorra el cos. Per què no puc deixar de pensar? Arriba. Els companys, nerviosos també, la saluden. Bomitaria en aquell precís moment si pogues. S'asseu, el pallasso de torn entra en escena. Però avui més que mai, amaga el somriure. Avui més que mai em recorda a un botxí. Reparteix els fulls i amenaça. "Gràcies, molt amable", pensa. "Sempre es reconfortant sentir la pressió en augment!" No és moment d'ironies!! Es concentra, bomita, ara sí, amb la tranquilitat de que només s'embrutarà ella. Inventa, redibuixa i intenta polir l'espectre, el garbuix d'idees que té dins. "Aquest m'anirà malament". El pes de l'avaluació, de ser producte a valorar li toca els collons, i més quan no se sent segura. "Crec que ja està" "o no?" "si canvio això?" "després estarà bé i em voldré arrencar els cabells". Entrega i odia. Surt i respira. El pols es desacelera. Es relaxa "crec que em pixaré". Sortint del wc es troba amb el que seia al seu costat, li somriu. De vegades les petites coses cobren una importància desorbitada. "Gràcies", pensa mentre li retorna el somriure. Ara només toca esperar. Agafa el telèfon i marca, números a ulls clucs:
- Hola polar! - Se sent des de l'altre banda.
- Hola. Acabo de sortir.
I la felicitat es desplega poc a poc, com una flor naixent. Somriu nerviosa, poques dies la separen d'ell. De vegades el que Sí que és important queda eclipsat pel que no ho és tant, rumia tranquil·la, mentre el sol li acaricia la cara. "No?". Prou exàmens. Ara és l'hora.

Comentaris

  • Un nou...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 03-09-2007 | Valoració: 9

    Molt bon relat per estar llegint-lo al moment idoni... Dema i despús dema tinc uns examens que decidiran si passe a baxiller o no...

    Imagina el que he sentit llegint el relat...

    Per cert, mentre llegia la teva biografia escoltava la cançó "Adiemus". Ficala al youtube i llig la teva propia biografia. Se't pot imaginar com un esperit fet flama que lluita pel que vol, baix d'un cel tot ple de pluja. I la flama mai s'apaga.

    :)


    Et seguiré llegint!

    RDJ

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cau de lluna

Cau de lluna

15 Relats

24 Comentaris

15122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.

S'ho inventava tot, ella. Ara jo.

Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.



+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com