a + b

Un relat de: Cau de lluna
Desitjàrem coses amb els ulls oberts i la nit caigué sobre les nostres espatlles ingènues.

s'obre el cel blau, blavíssim
les mans escampen -s'escapen-
l'aire fàcil respira, uns ulls
i la nit s'omple de colors

una taca negre, desdibuixada
escriurem del revés els mots
dies, llum, temps, horitzontal
i tot serà més fàcil


Dues cadires, no és el mateix que seure de costat.

Comentaris

  • bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-11-2011 | Valoració: 10

    escrit amb un estil propi, original... i amb contingut que convida a la reflexió

    et felicito
    una salutació ben cordial
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cau de lluna

Cau de lluna

15 Relats

24 Comentaris

15117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.

S'ho inventava tot, ella. Ara jo.

Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.



+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com