Cercador
a + b
Un relat de: Cau de lluna- Compartir:
Desitjàrem coses amb els ulls oberts i la nit caigué sobre les nostres espatlles ingènues.
s'obre el cel blau, blavíssim
les mans escampen -s'escapen-
l'aire fàcil respira, uns ulls
i la nit s'omple de colors
una taca negre, desdibuixada
escriurem del revés els mots
dies, llum, temps, horitzontal
i tot serà més fàcil
Dues cadires, no és el mateix que seure de costat.
s'obre el cel blau, blavíssim
les mans escampen -s'escapen-
l'aire fàcil respira, uns ulls
i la nit s'omple de colors
una taca negre, desdibuixada
escriurem del revés els mots
dies, llum, temps, horitzontal
i tot serà més fàcil
Dues cadires, no és el mateix que seure de costat.
Comentaris
-
bonic poema...[Ofensiu]joandemataro | 09-11-2011 | Valoració: 10
escrit amb un estil propi, original... i amb contingut que convida a la reflexió
et felicito
una salutació ben cordial
joan
l´Autor
15 Relats
24 Comentaris
16189 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.S'ho inventava tot, ella. Ara jo.
Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.
+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com