No sé si té nom el que tenim

Un relat de: Cau de lluna

Saps quan sents que res és suficient?
Que res és comparable al que sents en vers tot el que l'envolta?

I hi penses
tot s'atura,
tot desapareix...

I hi penses
de forma estranya,
abstracte,
diferent
de totes les coses que es poden pensar
i que existeixen...

Perquè és diferent,
perquè és tan genial que no sé si es pot pensar.

Em costa imaginar-te,
però encara em costa més no imaginar-te.


No sé si té nom el que tenim.

Comentaris

  • Tocar de peus a terra i volar[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 10

    Quan jo vaig escriure el meu
    relat "Putreafectat" estava força desenganyat del món en què vivim i sentia ràbia i impotència. Em volia desofegar donant la culpa al món occidental però jo també hi visc.
    Si la tecnologia i el poder s'estan menjant el món crec que jo mateix sóc un dels culpables de que això passi.
    Inspires èxtasi amb la teva poesia.

  • Tocar de peus a terra i volar[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 10

    Quan jo vaig escriure el meu
    relat "Putreafectat" estava força desenganyat del món en què vivim i sentia ràbia i impotència. Em volia desofegar donant la culpa al món occidental però jo també hi visc.
    Si la tecnologia i el poder s'estan menjant el món crec que jo mateix sóc un dels culpables de que això passi.
    Inspires èxtasi amb la teva poesia.

  • segurament...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 23-08-2006

    que sí i si et desperta aquests sentiments, probablement, té molt a veure amb l'amor...
    molt significatiu. 1petó i gràcies pel comentari.
    ESPIRAL.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cau de lluna

Cau de lluna

15 Relats

24 Comentaris

15117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.

S'ho inventava tot, ella. Ara jo.

Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.



+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com