a la busca de l'intangible

és molt abstracte! i m'agrada el ritme i la sonoritat que te... mm transmet molt, trobo.

M'agrada aquest estil en el que en comptes d'aconseguir una imatge descrita al cap del lector, aconsegueixes que el lector es creï les seves imatges a partir de sensacions més uhmm "pures" o "directes", no se com dir-ne

clar, molt clar.
Ens llegim!

Tot el que portem dins ho podem exterioritzar d'una forma màgica. No cal anar a buscar l'objectiu perque ell ve cap a nosaltres. Les al.lucinacions, així, són la realitat. No cal esperar els Reis Mags per trobar les il.lusions de la nostra vida des que hem nascut; de la mateixa manera, els Reis Mags poden ser quatre parets i una porta: el secret potser és fora... però no hem d'oblidar que nosaltres també som un secret.

M'ha agradat el teu poema, perquè justament desprèn aquest perfum evanescent, com d'allò que no es pot tocar, o com d'aquella relació que no pot ser perquè quan la toques diu "adéu".

Crec que queda la idea, per tant, molt reforçada.
Cada vers li dóna més força a aquesta intangibilitat, i m'ha encantat el verb nou "inexisitr"... jo de tant en tant també m'invento paraules.

M'ha agradat el que desprén.
Crec que "busca" no és correcte però, seria "recerca" (almenys no em sona bé).

"...just tocava amb els dits el seu desig."

Un vers intangible molt bo!.

angie

aquest poema sense pretensions i tan directe.

El titol, m'agrada però és que tinc certa debilitat per la paraula intangible, doncs així considero a la poesia.

Molt bonic!

gypsy

PD: penja més poemess!

Per pura pura casualitat he arribat al teu relat, i com que jo sé que se'n tenen moltes de ganes de rebre comentaris. A mi també m'ha passat, i em passa.
Bé, doncs el que més m'ha agradat és això d'omplir els ulls de mirades, com si fossin un recipient. Es una imatge molt bonica.
Que segueixis penjant escrits. Salut.