Petites dosis

Tenia un munt de Kleenex arrugats i un llibre damunt la taula. Aprofitava la pau que li venia en petites dosis per fullejar-lo. Tenia mocs i plorera. Es confonia, tant s'estava sonant els ulls i eixugant els mocs, com al revés. Era tant tard, pensava quan, un cop més, el rellotge de paret li refregava alegre de nou, que havia sumat una hora. Sense dormir, treballava, es recargolava de mal de panxa, donava voltes, inventava noves històries...però totes li sortien en passat. Volia canviar el temps verbal de la seva existència però estava atrapada. Les frases curtes, tristes, amargues i negres li sortien una rere l'altre carregades d'adjectius. Escriptors que parlen d'altres escriptors que diuen que escriuen o que deixen de fer-ho. Volava sobre verbs estranys, coses que no sabria mai ni dir, noms propis que havia sentit al tren, significats que quedarien amagats sempre sota l'abstracte terme de "cosa". Alguns desconeguts li brindaven noves paraules, temes que no entenia i gent de la que odiava acabar parlant. De nou els seus ulls li van venir a la ment. Com un pres que reconeix la seva cel·la petita i humida, imaginava més avall aquell nas petit i rodanxó, uns llavis tímids, quasi inexistents. La seva figura esvelta la perseguia. Una espatlla seca i plena d'ossos i, aquelles mans. Feia setmanes que estava exiliada dins del seu petit pis. No agafava el telèfon, només era ell qui la trucava. Sortia a comprar quatre coses i agafava el metro fins a la parada de plaça Catalunya i tornava, només per sentir que el món no s'havia aturat. De vegades entre malsons de nits salvatges es despertava sobresaltada buscant algun racó on amagar-se, on fugir de la fúria del seu amant. Però llavors s'adonava que ell ja no hi era, i que no tornaria per a fer-li res, que havia aconseguit sortir d'aquell espiral de retrets i amor en petites dosis. Intentava ordenar els seus sentiments contradictoris:
"Perquè m'abraçava, perquè em necessitava...perquè em va fer mal, perquè no m'estimava, pels crits al arribar a casa, perquè no sabia qui era,..."
La immensa por reprimia les fràgils ganes de fugir.