Silenci

Un relat de: boleta

La paraula
vençuda per l´esgotament
guarda el discurs a l´estómac...

és inútil esquinçar la veu
repetint i repetint i repetint
a qui no escolta

El silenci
feixuc i entelat que ens embolcalla
m´esborrona;
s´ha transformat en el crit
d´un secret insostenible

és inútil esquinçar la veu
repetint i repetint i repetint
a qui no escolta

és inútil explicar en detall
allò que falla a qui no vol entendre

és inútil confessar i despullar-se
davant de qui no vol saber...

la veritat provoca vertígen a vegades,
hi estic d´acord.
Però la mentida ho espatlla tot.

No vull sentir-me obligada
a empassar-me aquest silenci com si res...
no vull mentir...
no vull ser ni còmplice ni presonera
d´aquest silenci afònic,
irrompible i definitiu



Comentaris

  • No...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 30-08-2006

    li parlis al silenci, el poder d'una mirada és més eloquent. Bon relat. Gràcies pel comentari.1abraçada. ESPIRAL,

  • ja ho deia la cançó...[Ofensiu]
    Cau de lluna | 30-08-2006

    "silencis que fan més mal que les paraules"
    un silenci amaga tantes coses...refugi de paraules porugues.

    gràcies pel comentari, et continuaré llegint.

  • Capdelin | 29-08-2006 | Valoració: 10

    he tornat de vacances i t'he trobat gràcies a uns comentaris teus als meus poemes. Comentari llaaaaaarg i meravellós.
    Escrius molt i molt bé. Tens carisma, personalitat, imaginació, força.
    Aquest poema sobre el silenci m'ha captivat.
    i jo afageixo: "si sacseges el silenci veuràs com brillen les paraules!"
    Seguiré llegint-te, BOLASSAAAAA!!!
    Petons i una abraçada.