Cercador
silenci de llençol
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Encara avui tot és silenci de llençol,
perquè el diumenge dorm, malgrat l'aurora
desperta amb ulls de foc i dins de mi
tot crida esgarrapant el mur del ser
d'aquest no ser ensonyat. Com si de sobte,
el temps, es deturés, fadat, frenant
les seves passes: damunt de mi, anant,
intimidat,
ben de puntetes.
Comentaris
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 06-07-2007 | Valoració: 10
com t'admire...
La veritat és que ben bé no sé què dir. Ja fa temps que em passa. Bec i torne a beure dels teus poemes, que creixen, s'ageganten a cada lectura, i només em queda una mudesa obligada davant tanta immensitat. Un agraiment infinit i humil.
Un bes, Teresa.
-
El temps fadat...[Ofensiu]angie | 29-05-2007
i el silenci, mm... quina bona parella!. Un poemàs, Teresa!
angie -
Quin bell silenci...[Ofensiu]Anagnost | 29-05-2007 | Valoració: 10
M'alegra molt, Teresa, de veure't a dalt de tot, tan ben valorada. Poemes com aquest bé ho justifiquen.
"Encara avui tot és silenci de llençol,
perquè el diumenge dorm..."
Amb quina subtilesa ens dibuixes aquests moments que separen el ser d'"aquest no ser ensonyat".
Perfecció.