si l'atzar no ens robés els cors...

Néixer, viure, morir...
Uns camins que hem de seguir.
Simplement perquè algú ho ha decidit
I al meu parer, res no té sentit.

viure en un país ple de flors i colors,
Llunes espacials i sols terrenals,
Sense temor a un demà diferent.
Amb l'enuig fora de la ment ,
Un home que no pateix, un ser que no menteix.

Les passes cada cop són més llargues
La vida és el camí on t'amagues.
Però la por no t'ha de vèncer,
L'esperança no ens ha de superar.

Esborra els records d'un passat gloriós,
Però no imaginis mai un futur penós.
Un canvi no anirà a pitjor
Si el que tu vols és ser millor.

No amaguis les teves carències,
Tot s'estableix sense perfecció possible.
El fet que tu siguis com ets
Et fa únic, invencible.

I si un record et fa somriure
Et fa sentir que vols viure,
Seràs presoner de teu cor,
Amo i senyor de tot valor.

Somriu, viu, crida i oblida!
Sigues ferm en el teu pensament
Juga al teu joc, mira a l'horitzó
I no tornis mai enrere.