Sexe, natura i poesia.

És sensualísim, tens una manera molt original i meravellosa de combinar aquest tres aspectes, és com jo, definiria una poesia sensual i paisatjistica, és un plaer llegir-te. 1abraçada. ESPIRAL.

Com es nota que és escorpí! jaajjaajaj!!

un gran poema afri, corromps les meves nits mussolaires i ara ja no hi ha qui dormi...

ni volant m'escapo de les papallones...

la cuca de llum apren a volar! jajajajaja

ejem... res, que vaig a dormir, o a intentar-ho!

un petonàs perdut al mar de dunes!!

per deixar-nos volar amb tu.

gypsy

l'estol de papallones :D
Un poema molt bonic, AW... Llàstima que no se'm done bé comentar jejeje
Un beset valencià,

annabella pampallugues

de descriure aquests instants de plaer. L'inici, el procés, i l'esclat final transportats al paisatge més salvatge, a la natura que no coneix impediments ni limitacions a l'hora de mostrar-se tal qual és, amb tota la força arrossegadora dels seus elements. La papallona representant aquell pessigolleig torbador, que porta cap a un mar embravit de sensacions, per donar pas a una tempesta màgica i concloure amb la fina pluja que, entre trons i llamps, sembla no tenir aturador.

M'ha encantat la imatge del cargol que, després d'un "xàfec" tan intens, surt tranquil·lament i lenta, portant amb ell la calma serena i un bocinet de la lluna... perquè no oblidis que t'estima.

"Sexe, natura i poesia"... crec que no podries haver trobat un altre títol més encertat. Potser, personalment, hauria prescindit d'alguns dels parèntesis. Crec que donen al poema un grafisme un pèl massa irregular, potser trenquen una mica el magnetisme de les comparacions que estableixes entre els elements naturals i les sensacions físiques que vols transmetre. Aquesta petita observació, però, no és més que un apunt totalment subjectiu, que no em fa, en absolut, desmerèixer res del teu poema.

Molt bon poema, sobretot, reprenent el que citava al principi, per la originalitat de la idea, aquests paral·lelismes que, subtilment, has sabut dibuixar.

PS. Ja he llegit el teu comentari al fòrum... em sembla que afegiré tots aquests elogis, tan exagerats, al meu CV, i faré un estudi de camp... per comprovar si, en una futura feina, el meu cap li faria més cas a aquestes virtuts (desorbitades, si m'ho permets) abans que a la meva experiència...

Amb tot, gràcies Àfrika, no et negaré que fa il·lusió pensar que algú et veu de manera tan agradable.

Una altra abraçada, senyoreta Winslet!

M'ha agradat molt el teu poema, Afrika. La forma en que està escrit, com has distribuit els versos, el ritme...moooolt be, si senyora.
I m'encanta l'erotisme subtil i elegant del que fas gala. Un gran poema. Enhorabona.

llegim poemes eròtics "abstractes", sense escenografia, freds, com de natura morta: cossos nus, suors, còpula, gemecs...
però el teu poema és a natura oberta, sota cel de fauna i flora, de tro de gemec i de llamp de llum fulminant... de reptar de cargol pacient i de cova humida d'estalactita gotejant plaer...
i és que la poesia no pot ser només "paraula" gèlida de diccionari, li cal una bella i natural escenografia: la selva és sexe, natura i poesia
( ja no sé el que em dic, m'ha posat inquiet la teva nova fotografia = un esclat natural de poesia! je je )
Ptons i una abraçada.

Ostres quina frase!. ..jeje...
L'he llegit, m'ha agradat i em semblava haver llegit quelcom semblant i és que... jo tinc un poema semblant! (jajaja...altre vegada!).
I ara et pensaràs que ho dic de guasa, però aquest sí que està aquí publicat .(Abans i després)

M'estic enrotllant i no dic res... Hi ha imatges que no cal que et digui que m'encanten, com la de les onades trencant-se en el mar de dunes, mmm... i la pluja àcida corroent el bosc de cèl.lules, genial!

Els millors per a mi :Des de la llunyania,
molt lentament,

"veig venir un cargol
cap a la meva boca humida."

totalment eròtic!

Visca la NATURA! (que en realitat comprèn també les altres dues paraules del títol)

petons

angie