Cercador
Sexe, natura i poesia.
Un relat de: Àfrika WinsletUna papallona aleteja a la meva esquena.
La cuca de llum s'apropa,
la cuca de llum s'endinsa a la cova.
(Fer l'amor és com fer espeleologia)
De sobte,
milers de papallones volen per la meva pell.
L'estol esdevé estampida,
m'arrossega cap al teu barranc.
(Començo a caure...)
Les teves onades, cada cop més salvatges,
s'estimben contra el meu mar de dunes.
(Caic)
Cumulonimbus.
Tempesta imminent.
(Duus el paraigües...)
Comença a ploure.
La pluja àcida corroeix el bosc de cèl·lules,
el prat de sensacions, les muntanyes sensitives.
(Plou)
Llampec de plaer.
Des de la llunyania,
molt lentament,
veig venir un cargol
cap a la meva boca humida.
A sobre seu duu la nit i la lluna...
i no sé perquè, però sé que m'estima.
Comentaris
-
Uoooooh....[Ofensiu]ESPIRAL | 24-07-2006 | Valoració: 10
És sensualísim, tens una manera molt original i meravellosa de combinar aquest tres aspectes, és com jo, definiria una poesia sensual i paisatjistica, és un plaer llegir-te. 1abraçada. ESPIRAL.
-
Collons(i no precisament els meus jaja)[Ofensiu]Emelkin | 24-07-2006 | Valoració: 10
Com es nota que és escorpí! jaajjaajaj!!
un gran poema afri, corromps les meves nits mussolaires i ara ja no hi ha qui dormi...
ni volant m'escapo de les papallones...
la cuca de llum apren a volar! jajajajaja
ejem... res, que vaig a dormir, o a intentar-ho!
un petonàs perdut al mar de dunes!! -
Gràcies Wins,[Ofensiu]gypsy | 21-07-2006 | Valoració: 10
per deixar-nos volar amb tu.
gypsy -
uo![Ofensiu]annabella pampallugues | 20-07-2006
l'estol de papallones :D
Un poema molt bonic, AW... Llàstima que no se'm done bé comentar jejeje
Un beset valencià,
annabella pampallugues -
Una manera ben original[Ofensiu]brideshead | 20-07-2006
de descriure aquests instants de plaer. L'inici, el procés, i l'esclat final transportats al paisatge més salvatge, a la natura que no coneix impediments ni limitacions a l'hora de mostrar-se tal qual és, amb tota la força arrossegadora dels seus elements. La papallona representant aquell pessigolleig torbador, que porta cap a un mar embravit de sensacions, per donar pas a una tempesta màgica i concloure amb la fina pluja que, entre trons i llamps, sembla no tenir aturador.
M'ha encantat la imatge del cargol que, després d'un "xàfec" tan intens, surt tranquil·lament i lenta, portant amb ell la calma serena i un bocinet de la lluna... perquè no oblidis que t'estima.
"Sexe, natura i poesia"... crec que no podries haver trobat un altre títol més encertat. Potser, personalment, hauria prescindit d'alguns dels parèntesis. Crec que donen al poema un grafisme un pèl massa irregular, potser trenquen una mica el magnetisme de les comparacions que estableixes entre els elements naturals i les sensacions físiques que vols transmetre. Aquesta petita observació, però, no és més que un apunt totalment subjectiu, que no em fa, en absolut, desmerèixer res del teu poema.
Molt bon poema, sobretot, reprenent el que citava al principi, per la originalitat de la idea, aquests paral·lelismes que, subtilment, has sabut dibuixar.
PS. Ja he llegit el teu comentari al fòrum... em sembla que afegiré tots aquests elogis, tan exagerats, al meu CV, i faré un estudi de camp... per comprovar si, en una futura feina, el meu cap li faria més cas a aquestes virtuts (desorbitades, si m'ho permets) abans que a la meva experiència...
Amb tot, gràcies Àfrika, no et negaré que fa il·lusió pensar que algú et veu de manera tan agradable.
Una altra abraçada, senyoreta Winslet!
-
Gran poema[Ofensiu]Buk | 19-07-2006
M'ha agradat molt el teu poema, Afrika. La forma en que està escrit, com has distribuit els versos, el ritme...moooolt be, si senyora.
I m'encanta l'erotisme subtil i elegant del que fas gala. Un gran poema. Enhorabona. -
a vegades...[Ofensiu]Capdelin | 19-07-2006 | Valoració: 10
llegim poemes eròtics "abstractes", sense escenografia, freds, com de natura morta: cossos nus, suors, còpula, gemecs...
però el teu poema és a natura oberta, sota cel de fauna i flora, de tro de gemec i de llamp de llum fulminant... de reptar de cargol pacient i de cova humida d'estalactita gotejant plaer...
i és que la poesia no pot ser només "paraula" gèlida de diccionari, li cal una bella i natural escenografia: la selva és sexe, natura i poesia
( ja no sé el que em dic, m'ha posat inquiet la teva nova fotografia = un esclat natural de poesia! je je )
Ptons i una abraçada. -
El sexe és una poesia de la natura[Ofensiu]angie | 16-07-2006
Ostres quina frase!. ..jeje...
L'he llegit, m'ha agradat i em semblava haver llegit quelcom semblant i és que... jo tinc un poema semblant! (jajaja...altre vegada!).
I ara et pensaràs que ho dic de guasa, però aquest sí que està aquí publicat .(Abans i després)
M'estic enrotllant i no dic res... Hi ha imatges que no cal que et digui que m'encanten, com la de les onades trencant-se en el mar de dunes, mmm... i la pluja àcida corroent el bosc de cèl.lules, genial!
Els millors per a mi :Des de la llunyania,
molt lentament,
"veig venir un cargol
cap a la meva boca humida."
totalment eròtic!
Visca la NATURA! (que en realitat comprèn també les altres dues paraules del títol)
petons
angie
Valoració mitja: 9.83
l´Autor
107 Relats
829 Comentaris
162471 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...
Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com
I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...
eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!
ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS
Ed. Emboscall
Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.
He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:
1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.
Ara, no penso perdre-ho mai més.
Últims relats de l'autor
- Tot passejant
- Xiuxiueig
- Mirall de mi
- La foscor del costat més obscur
- Princesa de l'infinit
- Soledats
- Diuen que el nostre amor és impossible...
- Ballant sola
- L'hora de la veritat
- Atreviment
- Nua o instants de no-felicitat
- Desnivell
- Estels fugaços sobre el Pedraforca
- Big Bang
- Hi ha tantes maneres de... VIURE (dedicat a Salzburg)