Sento inspiració

Volia dir, ben escrites i alhora encertades
Quan escric en el mòbil sempre em deixo alguna paraula, o cometo errors que em passen per alt. Últimament em passa molt sovint. A veure si a la pròxima ho faig més bé.

Un dels relats que més m'ha agradat dels que he llegit teus. Les pautes i les reflexions que has fet, les trobo molt ben i alhora encertades.
Enhorabona per aquesta bona inspiració que has tingut en fer-l'ho.
Salutacions, Joan.

Rosa.

M'ha fet pensar el teu relat i em pregunto:
La inspiració neix d'un mateix o es desenvolupa i creix amb la relació amb l'entorn i les altres persones?
Si estem aïllats i privats d'estímuls poden sentir inspiració?
Gràcies Joan

Gracies, Joan

Això de la inspiració és ben curiós. Perdona el tòpic, però cal recordar allò de Picasso: “quant arribi la inspiració que em trobi treballant”.

Ho he trobat en un bloc i tradueixo del castellà: “Chéjov va escriure com un condemnat i té contes dolents. I no obstant això era un puto geni.” I també: “E. A. Poe també va produir un munt de contes, molts d'ells una merda, o simplement normals.”

Sovint hem de donar molts tombs a les coses perquè arribi la inspiració i arriba quan vol. I sovint passa de llarg.