Cercador
Sento inspiració
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Una opinió més treballada recollint aportacions...com un arbre que ajudem a créixer, més branques.
Una font d'alimentació a sentir inspiració es la força d'estimació que rebem o notem per part dels destinataris...persones o objectes o projectes o tasques a realitzat
A més estimació més facilitat a sentir inspiració.
Al viure rebem i donem....i quan aquesta correlació es mes conscient i responsable, neix dins nostre les inspiracions.
El canal de les inspiracions compartides es un oferir visions vitals de formes i resolucions de viure i conviure.
Es fabulós !!!!
Animem a polsar la tecla interior de la Inspiració.
Una tecla que tots tenim i molt enriquidora.
Es una certa resposta creativa als suggeriments que notem i sentim
Juga molt la part emocional.
La Inspiració es una suma de sensacions. Les rebudes i les pròpies.
Recomanable escriure i compartir les inspiracions. Es una expressió intima molt motivadora.
Comentaris
-
on neix la inspiració?[Ofensiu]Inaia6 | 18-03-2019 | Valoració: 9
M'ha fet pensar el teu relat i em pregunto:
La inspiració neix d'un mateix o es desenvolupa i creix amb la relació amb l'entorn i les altres persones?
Si estem aïllats i privats d'estímuls poden sentir inspiració?
Gràcies Joan -
Comentsri[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-03-2019
Gracies, Joan
-
Inspiració[Ofensiu]SrGarcia | 08-03-2019
Això de la inspiració és ben curiós. Perdona el tòpic, però cal recordar allò de Picasso: “quant arribi la inspiració que em trobi treballant”.
Ho he trobat en un bloc i tradueixo del castellà: “Chéjov va escriure com un condemnat i té contes dolents. I no obstant això era un puto geni.” I també: “E. A. Poe també va produir un munt de contes, molts d'ells una merda, o simplement normals.”
Sovint hem de donar molts tombs a les coses perquè arribi la inspiració i arriba quan vol. I sovint passa de llarg.