Sentir i viure el present

Pensaments
M’imposo no donar mil voltes al que vaig escrivint. Estiro el fil del manyoc dels meus pensaments. Un gran cabdell de fil, nuat, nuat amb molts fils de colors diferents. Impossible esbrinar-ne l’origen, ni el fonament de la seva existència. És la resultant de l’acumulació, del pas del temps, dels milers de connexions, capes afegides, cruïlles i tries fetes, conscients i inconscients, Els desitjos, les conviccions, les pors, les conveniències, les mandres.
Perquè he d’estirar les puntes dels fils? Potser perquè penso que trobaré el mecanisme que em permetrà entendre aquest manyoc? És intel·ligible? Les emocions condicionen l’estat d’ànim, són l’enganxa que fa el manyoc més difícil, gris i complicat, i també el lubricant que el torna més lluminós, encoratjador i divertit.
Em costa concentrar-me només en estirar el fil. Em costa controlar el que em passa pel cap, salto d’un tema a un altre. La meditació... posar la ment en blanc... Em resulta impossible! La reacció, la resposta inevitable als estímuls externs, el sentiment d’estar aturat, de temps perdut. Ja voldria tenir acabades totes aquestes coses que penso que no atrapo! Sempre darrere! No atrapar-ho mai!
He d’adquirir la consciència que aquesta roda que gira cada cop a més velocitat és producte del meu imaginari.
Sentir i viure el present,
......
Exercitar la consciència del present.