Cinc respostes al per què d’Idò

Un relat de: A Bruch
Tota valoració personal és subjectiva. A tu t’ha agradat el que he escrit, i m’afalaga molt, però estic segur que a d’altres, amb tota legitimitat, no els ha agradat gens. Trobar cinc respostes al per què de la teva valoració subjectiva és una feina que difícilment puc fer per tu.
Però entrant en el joc que m’has proposat, intentaré donar cinc respostes al per què, o què m’indueix a escriure reflexions i pensaments personals.
Potser el mon divers en que vivim és una primera resposta: som plurals, amb interessos i visions del món diferents, fins hi tot confrontades. Soc un individu, però convisc entre molts. Beneïda diversitat! Escriure m’ajuda a proveir-me del coratge per confrontar el mirall amb honestedat, i en fer-ho em crec més preparat per acceptar, apreciar i gestionar la diferència, motor clau per al desenvolupament harmònic de la Humanitat.
La voluntat d’entendre, com a actitud vital: Insistir en la brega continuada dels “perquès”, sabent d’avançada que és una batalla perduda. És molt difícil sentir-se empàtic amb tots els congèneres de l’espècie humana, en alguns casos es fa molt feixuc, per no dir impossible, però, paradoxalment, aquesta trifurca m’ajuda no tant sols a conèixer millor als altres, sinó a conèixer i acceptar una mica més el que he estat i el que soc avui.
El reflexionar i l’escriure sobre experiències viscudes, algunes potser imaginaries, esdevé una mirada crítica envers nosaltres i la nostra relació amb el mon. No tant per conèixer més com per entendre més; fer-nos una mica més savis. L’objectiu doncs no és transmetre coneixement sinó, essencialment, assolir autoconeixement.
En aquest moment que em queda menys per viure que vida viscuda, la reflexió crítica també té el potencial de convertir-se en un camí per a la “redempció”, per perdonar-se un mateix i fer les paus amb la vida i el mon.
I el més difícil, finalment també ha de servir per constatar la congruència entre els meus valors ètics i els meus actes. Tot el procés crític i les reflexions seran un exercici d’autocomplaença narcisista si no comporta evolució i canvi a la consciència, en l’intent d’aconseguir una suposada millora individual i col·lectiva.
Aquestes idees em son útils avui, no sé si demà ho seran. Per a altres poden semblar ingènues, o fal·làcies o simplement depriments o d’un petulant, ... Però avui, a mi em serveixen!
En podríem trobar més, però me’n has demanat cinc!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer