Ideologia, vestimenta prêt a porter?

Al nostre món d’infants ben poques línies vermelles ens posàvem, normes algunes, les dels grans, quin remei: no t’embrutis, no us feu mal, digues Déu vos guard i passi-ho bé, torna d’hora...
Per sobre de tot ens imaginàvem nosaltres i la nostra relació amb els companys i el nostre món. Érem en Superman i podíem volar i disposàvem de visió amb raigs x, i els altres amics també eren superherois: en Batman, l’home aranya i la massa... i tothom ens admirava i ens estimava, menys els dolents és clar.
A aquella realitat hi comptàvem, hi érem presents, centrals, sense nosaltres no existia. I així imaginàvem el nostre futur.
Amb el pas del temps, a mesura d’anar confrontant l’altra realitat, la “real”, ens anem qüestionant com és i hauria de ser el món. Comencem a construir l’imaginari del que ens és comú fins trobar el prêt a porter ideològic d’entre diferents estils i modes a l’abast, un que no ens vagi massa estret, ni sigui massa galdós.
Emmascarem la nostra fragilitat adherint-nos a discursos i arguments que podem triar dels prestatges del supermercat de les ideologies, n’hi ha per a tothom, per a tots els gustos. Això sí, s’ha de ser coherent, com a preu cadascuna té les seves línies vermelles que no es poden passar, són sagrades... fins que deixen de ser útils, és clar..., evolucionem i hem d’adaptar-nos a les noves realitats, ens diuen,... “realitats” sorgides de no se sap on, però que mira tu!, tornen a beneficiar els mateixos.
Que lluny del nostre imaginari. A aquesta “realitat” no comptem, ni som presents com a elements essencials. No som! Per sobre nostre i de la nostra existència, les ideologies elevades a condició de dogma. Dogma que esdevé realitat quotidiana, que paralitza i ens foragita del nostre propi futur.
La ideologia no és una vestimenta prêt a porter
......
Construïm el propi futur