La por i la desconfiança porten al naufragi.

Un relat de: A Bruch
De petits cercàvem companys de viatge en les nostres exploracions. No ens conformàvem a ser un Robinson Crusoe en una illa deserta. La nostra tria era molt fàcil, incorporàvem els companys que a qualsevol lloc i a qualsevol moment trobàvem al camí. El que volíem era passar-ho bé. Construíem passeres que enllaçaven els nostres mons fins a arribar a viure en sorprenents arxipèlags que constituïen un univers d’infinits camins i possibilitats.
En créixer, tampoc volem ser Robinson Crusoe, però ens costa més trobar companys fiables i dignes, i esmercem més esforços en la defensa de la nostra illa, i amb el temps els companys de viatge esdevenen potencials enemics que ens porten per perillosos i desconeguts viaranys. Anem tancant ponts i aixecant barreres i els camins se’ns fan petits i difícils, fins i tot tenim la temptació d’enderrocar el darrer pont i posar mines al mar. La soledat.
La por i la desconfiança porten al naufragi.
......
Coratge per vestir ponts amb l’enemic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: