Enfrontar el nostre mirall

Un relat de: A Bruch
A l’estiu teníem dies molt llargs que passàvem al carrer omplint el temps amb tota mena de jocs. Sovint jugàvem a futbol, o a indis i soldats, emulàvem les aventures del cinema del diumenge. Tots teníem preferències: jo vaig amb tal, faré d’això o d’allò. Sempre hi havia qui reclamava el paper de capità o gran cap indi, però a la fi, d’una o altra manera, ens posàvem d’acord, sinó, no hi havia joc.
Al capvespre ens retiràvem, i havíem perdut o guanyat, i ens enfadàvem: has fet trampa, allò era penal. La traveta i la mort incruenta, o no tant, en la batalla heroica contra l’eventual enemic també formaven part del joc. L’endemà hi tornàvem, les ganes de tornar-hi quasi sempre feien oblidar els genolls pelats, els litigis, l’ofensa, el lideratge negat. Teníem tot el nou dia.
En adquirir responsabilitats i compromisos, cada cop més i més indefugibles, els propis de la gent adulta i equilibrada, el món esdevenia més complex i imprevisible. La por a enfrontar-lo sol i al rebuig anava forjant l’afiliació cega al meu bàndol. Els enfrontaments sovintegen més i ja no oblidem l’orgull ferit, fins, sense saber com, trobar-nos en batalles menys i menys incruentes, més impersonals i més i més dels altres. En benefici de tots ens diuen.
Parem! Donem-nos una treva. Què m’ha portat fins aquí?, qui m’hi ha portat? Sí, entre tots ens hi han portat, però ha estat molt còmode deixar-nos anar, no demanar-nos sempre el perquè i enfrontar la tria. Els perquè no formulats se’ns tornen el mirall que dibuixa una figura que no ens acaba d’agradar, ens fa por fixar-nos-hi amb detall i el neguem o trobem l’excusa per ajornar l’esforç. El primer pas per vestir ponts amb l’enemic: trobar el coratge per enfrontar el mirall.
Enfrontar el nostre mirall.
......
Què fàcil el discurs, que difícil la congruència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: