Sense voler penso en tu...

Divendres nit.. estic asseguda en el meu escriptori, llegint una estona i sense voler m'he posat a escriure.. A través de la finestra de la meva habitació solament puc veure edificis, un petit tros de cel que es mostra timidamente entre les muntanyes que envolten el meu poble, que per cert, mai havia vist lo estrany que és el cel de nit si et fixes, o no m'havia adonat, i finalment la bici del meu germà sola, aparcada, esperant que algú la tragui a passejar.

L'aire que entra és càlid, tebi, de fora entra el soroll dels cotxes que passen per la carretera i d'una moto que sembla ja distant. Penso en les meves coses, en el poc que queda per al meu natalici, en gent que trobo a faltar, en la gent que sempre em signa el fotolog...que de debò, gràcies (:

Distreta com estic m'incorporo, encenc el meu ipod i escolto músca...després ja sense voler em porta el teu record i deixo que la meva imaginació voli tan lliure com pugui...
Tanco els ulls durant uns minuts i somni desperta, com tantes altres vegades. Aquesta vegada somni que apareixes tu del no-res i ens quedem mirant-nos així com sorpresos. Intercanviem mirades, sensacions, sentiments, paraules.. els teus ulls em lliguen, em retenen, m'alliberen per a tornar-me a lligar, m'exciten, m'entusiasmen, m'enamoren, m'inciten, m'apassionen, m'espanten, em donen gelosia, em contenen, m'omplin de força, em deixen ximple, indolent, feliç... i per un moment som còmplices d'alguna cosa ja passada, i tot això sense dir-nos gens, solament amb la mirada. Em piquen els ulls de mirar-nos tant estona i no tancar-los, assec com em corre una llàgrima per la templa i em dóna el riure. Esperava que em diguessis que he perdut, ja que vaig tancar els ulls abans que tu. Però no... noto que els teus llavis toquen els meus lentament. Em beses.

Tu respires fort, jo també però crec que no ho escoltes. M'agafes la mà. Que moment tan insuls, però per a mi tot el món s'ha reduït a les teves mans, a la teva respiració... i assec que no em canviaria per ningú. Per ningú... Obro els ulls i torno a la realitat, m'adono que els somnis tan sol somnis són i que no hi ets aquí, i dubto si succeirà algun dia. Però es que no tinc res, res, RES...si no et tinc aquí.. Em lebanto, torno a asomar-me per la finestra. A aquestes hores ja no s'escolta res, solament des de lluny puc veure una parella de joves per a arribar a algun lloc que desconec, imagino que cadascun ira a la seva casa, o tal vegada junts allà on vagin...o no ho sé, asaber.
Noto que la brisa acaba d'assecar el meu humit cabell. És molt agradable. De cop i volta tanco els ulls. Penso en altra cosa...