Cercador
Sense vent
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
Sense vent
he marxat a la posta
per viaranys estimats
d'enyorada petjada.
A dues mans
amb la bossa a l'esquena
mirada endavant i el pas
llarg i ferm.
He retornat als foscos camins
cap al cim de mi mateix.
Ara
tots els vents bufen des de dins
i el cor reposa.
Comentaris
-
Sense nostàlgia[Ofensiu]brideshead | 29-09-2004 | Valoració: 9
Per sobre de etot, el camí sempre està al davant, mirant a l'horitzó...
