(sense títol)

Tu, "en ves" de comentar tant dedica't a publicar, que ja tenim fam.

I cuida d'aquell per Vic, que me fa passar pena... I l'enyOr ... massa!

Una besada, bapa!

PS: bo, boníssim... O millor: Magnífic! Com diria na Lladó...

m'encanta llegir-te. I m'encanta perquè les teves paraules em fan sentir més a prop del meu somni, del que estic a punt d'aconseguir després d'anys d'haver-lo trobat.

Queta

Tendre i amb declaració d'amor posada subtilment al final; ens parles de les linies de la pell, singulars, úniques... però ens parles, sobretot, d'aqeulles noves línies que són "solcs no ignorables a la pell" (com vaig dir una vegada en un poema...) que ell/a t'ha deixat com a empremta del seu pas per la teva vida... un record inesborrable. He trobat especialment tendres aquests versos:

Me llegesc racons on no
existeix simetria i trob
mapes de llocs, que hi són
només en broma. (...)
Encara avui seguesc cercant
petjades amb Talquistina.


Felicitats poeta! Et continuaré llegint de retorn de la meva anada. Que tinguis un feliç juliol i ben creatiu.

-Filladelvent-

Gracies pes comentari, noia de la mar...