profètic

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

Així i tot ella preferia deixar anar aquella història, que anàs fent sense fer. Aquell accent pels carrers en boca d'un qualsevol li feien nosa però tampoc no feia més via. Itaca resultava haver estat una pedra polida, però freda, que transmetia tanmateix una temperatura no menys trista. Ell se'n havia perfumat quasi del tot i era una olor que ni la mar no acabava de dissoldre pel camí. L'estiu se presentava com un borrissol de llum allà enfora, no se sap ben bé si on sempre o del tot. Sense por ni mal, s'esperava una idea que volgués escampar tot lo que té de boira un projecte que ni se va començar a fer. I és que de vegades basta massa poc per tirar milles d'assegut si sents, no sé ben bé per quin motiu, una mà que diu que si, sense estirar ni res, encara que ni te tengui agafat es dit petit, com a molt un mail.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.