A Marçal

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

Sé qui ets,
te citen
i m'inciten
ulls desperts.

Sé que esperes,
verda o calenta
com heura lenta,
el meu descans.

Sé que quan véns:
de boca o bafarada
d'una afluència encantada,
és per més, que véns.

Sabré amb un vers
qui ets, que esperes
i perquè m'esveres?
Tant, tot depèn d'un vers (?)

Comentaris

  • Orgull_de_classe | 22-06-2006

    A l'atzar, agraeixo 3 dons...
    HAVER NASCUT DONA, DE CLASSE BAIXA, I NACIÓ OPRIMIDA.

  • MARIAAA.-..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 22-06-2006 | Valoració: 10

    Mercè marçal....em va marcar moltissim...
    Crec que, entre molts altres motius, va ser qui em va fer començar a escriure.

  • T'he de confessar...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-03-2006

    ... que, a banda de Teresa Pascual, la Ma. Mercè ha estat una de les poques poetes -o caldrà dir poetesses?- que he llegit.
    I és que això dels "renglons curts" no em 'fa massa', ni per llegir ni per escriure.

    Té ritme, el teu poemeta. I és divertit.

    PS. Gràcies pel comentari. Em sembla que és la història que ha triat el JSolé pel recull versió 2.0. Així que tu seras de les darreres en haver-lo llegit a RC.

    Salut i rebolica, al·lota!

  • Deliciós[Ofensiu]
    filladelvent | 15-02-2006

    el teu poema-homenatge. És contundent i màgic, despert, tràgic i real. No sé què dir... m'ha agradat molt.

    Sé qui ets,
    te citen
    i m'inciten
    ulls desperts.


    Aquest "sé" de cada inici d'estrofa té molta força, dóna molt de ritme i poètica. I al final l'encertes molt posant-hi el "sabré"...

    Aquesta estrofa és genial:

    Sé que quan véns:
    de boca o bafarada
    d'una afluència encantada,
    és per més, que véns.



    A més, aconseguieixes un final efímer i alhora etern; aquest interrogant amb parèntesi fa un efecte estrany. Primer una cadència suspensiva, després, i precisament per això, un regust inoblidable.

    Potser només jo entenc aquestes paraules. Però m'ha agradat molt, i això ja ho notes.

    -Filladelvent-

  • Poesia, dones i més[Ofensiu]
    Carme Dangla | 02-02-2006

    M'ha agradat molt aquest homenatge a la Maria Mercè.
    Senzill, tendre, emotiu. Femení.
    Me la va mostrar mon pare, que li agrada molt -eren del mateix any-, i que té força dels seus llibres.
    Com ella estic també orgullosa d'haver nascut dona, de classe baixa -al menys en el sentit econòmic del terme- i nació oprimida.
    I agraeixo a persones com tu, que feu poesies com aquesta -jo ne en sabria pas, diuen que sóc prosaica- que és la manera de continuar el seu camí.
    Poesia que fa pensar, fa sentir i enriqueix la llengua. Fer poesia en un món tan poc poètic com el que vivim és tenir una esperança i comunicar-la als altres.
    I un final que m'encanta: tot depèn d'un vers
    --------------
    T'agraeixo també el teu comentari al relat "de l'orgasme", i et diré un secret. La comparació de l'orgasme amb la sang que torna a circular, és meva; la de la pixera, va ser la mare qui ma va va fer notar; i la de l'esternut, clàssica del meu pare…
    El cas és que per algun motiu, algunes noies pensen que sóc la persona adequada per explicar-ls-hi aquest temes, tot i que per exemple a l'escola, pràcticament mai en faig esment.
    Però crec fermament en que un món amb més orgasmes, seria un món millor.

    Una aferrada de companya que avui no s'adorm

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.