Com a totes

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

A ella, com a totes i cadascuna, li agradava sentir-se volguda, desitjada. Uns ulls coneguts i pacients que cercaven els detalls a sa seva pell. Un nas graciós, es cabell avui net i més suau, una proposta de massatge refusada sense voler per no deixar que es tacte l'afeblís. I ell tenia en concret un especial interés en ses esquenes que deia eren més mirall de s'ànima que es mateix rostre, i sabia ben cert que ses seves mans podien arribar a transmetre unes ganes de girar-la cap a ell sense més resistència. O no tan cert, amb aquells ulls d'una opacitat de colors clars que el feien no tocar vorera i prendre sa paciència per companya. Quan ella llegia en veu alta era es moment a aprofitar per mós d'endevinar-la, mirant-la directament, apropant-s'hi molt per sentir-la tota; i ella ho sabia de reüll. Però no tenia clar fins a quin punt aquell desig era certament hormonal o idolatria, una idealtizació construida sense termes mitjos a partir des dia que ella va obrir sa boca i la va deixar xerrar per fi. Llavors ell s'en donà compte que potser tot allò que li explicava era talment el que ella ja tenia a n'es cap i viceversa. Podrien un dia cansats de tants banys untuosos de multituds en aquella ciutat de pas, formar una tribu amb hortet. Ella l'escoltava com si li contàs un somni d'aquells etèris, ell la mirava com si li estàs proposant. Però més tard, quan es deien adéu quedava clar que per aquell nin amb cos d'home, els somnis sempre venien a ser projectes, sense diferència; com quan era petit i deia que en ser gran seria més alt i escriptor. Li feia gràcia certament adonar-se que algú amb una vintena d'anys, barba i tan poques sopes pogués pensar en ella per fer pujar ses tomatigueres i es nins rossos o bruns.
Tanmateix, era sa primera ella? O aquella idealitat d'horabaixes de tès amb canyella i ginjebre s'aturava en traspassar es portal o més enllà creuada sa plaça? Era curiositat de gorrió, poder volar i seguir es seus pensaments, de saber, intuir o imaginar-la a ella mateixa dins aquell caparrí tornant a ca seva a dormir tot sol després d'haver sentit s'olor d'uns altres llençols. Curiositat també de veure com reaccionaria tota ella, cada part, si ell tengués raó dins des seu cap, si realment quedàs clar s'haver trobat alguna cosa d'allò que un o s'altre cercava, i viceversa.

Comentaris

  • ainona | 08-09-2008 | Valoració: 10

    fantàstic nina!

    no hi ha res com aquesta sensació de començar ses coses amb aquesta micona d'inseguiritat, por i recerca (mesclat amb una mica de te i ginebre, això sempre, és clar).

    una besadona gran!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.