IIVII

I quan me pensava que tota sa infància
ja havia "fuita", me torn trobar becant
dins un bressol, guaitant sa cisterna
dins un malson on na Maria Enganxa amb bigot
m'encalça sa trunyella. O tot d'una
me veig dins un sac d'un homo
que m'ha vengut a robar
sencera sa vergonya .

Un homo no! Més. Però ho són tots
o s'hi disfrassen es monstres
que encara avui no s'acaben.
I tanmateix, es dia que s'amaguin
ja no me podré morir de rialles.

(A Monstres de Josep Lluís Aguiló)