Que no, he dit

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

Un moix negre i un bassiot de sang
me vénen ara a n'es cap.
Metàfora de sa mala sort
de tenir sa puta regla?

Vaig sentir que deien que noséquè
havia caigut des d'un 2on o d'un 3er,
però agonitzava, descartant així
que fos un cossiol; jo m'ho pensava.
Sa madona no plorava i jo
crec que aquell tros de pell
se va tirar fart de moltes coses.

Aquí dalt fa fresca, sí, sí
un bon salistro!,
però és que ja comença a ser temps
de treure sa cadira a n'es portal
amb un mocadoret pes coll
si en fa de falta. O no?

Ningú me contesta.
Aquests veïnats cada dia
són més fats. Només
treuen es cap si senten
olor de moix estampat.

Comentaris

  • Molt visual![Ofensiu]
    llacuna | 30-08-2008 | Valoració: 9

    Em puc imaginar el paisatge i les circumstàncies que descrius.
    I a tu t'imagino gran :) no sé perquè...suposo que tothom pot seure a les portes de les cases a petar la xerrada. Vés per on!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.