Més òxid

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

Adéu. T'ho volia dir però ja has partida.
Farta de tot i de res t'has adormida.
Ara deus somiar els colors en forma de flors
de darrera d'aquella pedra tan ben cimentada,
com si poguessis prendre es vol,
amb so vent, per si un cas.

Encara en queden d'aferrades pes coll
i besades q fan renou "a lo manxego"
que ningú no retraurà i se farà seves.
S'ha esquinçat una soca més i ses que resten,
avui ben copetjades, no sé quin puta cuc
o si ni haurà (tu vine que t'esclaf!) TOC FUSTA, corcada.

Sabem ben poc de sa força i des fantasmes.

23.05.07

Comentaris

  • ainona | 09-08-2007 | Valoració: 10

    reciós.
    Trist, tristíssim si vols. Però fins i tot saps fer que sa mort no s'assembli a un tros de carn crua damunt sa taula.

    Chapeau Laureta,

    Ainona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.