Tot t'ho faria

Te nedaria a les fosques,
com dins un mirall enterra
que mostra un cel anegat.
T'embrancaria fins a n'es cap
com una heura que sura i puja
falaguera per s'empedrat.
T'enfangaria a les totes,
com a un Llucalcari privat
amb aigo que te regalima des nas
fins a n'es safareig curiós de sa guixa.
Te ventaria totes ses clovelles,
de ses ametlles que s'han estovat
i amb sa mica de sort i caliu
un darrer foc, crec crec
per tu i per jo, a qualque clos
on creix tot i res no s'apaga
ni per torrar ni per por des mal
des de s'estiu fins Samhuin.