De coloms i cantons.

Un relat de: Aqueixa de Justsuquines

Con una pasa tiesa, la otra colgando
los basureros sudan pa' despegaros.
Palomitas del parque vaya miseria, vaya miseria
la cabeza vacía, la panza llena.
La estatua acompañando a todas horas,
se os ha pegado lo malo de las personas.

(La Colifata y otros)


Avui es coloms fan nius
més provisionals que mai.
Mai saben quan hi pot haver
un altre atac terrorista.

(D'altres aus ara en sé ben poc:
ni de corrals ni d'albuferes,
ni de lo bé que hi deuen escriure
allà,
a trenc d'alba,
joncs i cants i un poc de blat.)

Si te passetges pes carrers
divisaràs vianants amb plomes,
ciutadans tranquils i fidels
a la torre, a l'espatlla de marbre,
al cantó o container tantes vegades
regat, compixat,
anegat de tants líquids desesperats;
vianants a vegades coixos o
amb forma de coixí de plomes.

Comentaris

  • error[Ofensiu]

    a sa citació inicial , que és una cançó, no és *pasa tiesa, si no "pata tiesa", després de tant de temps se m'ha ocorregut notificar-ho...;P

  • Plomes a tort i a dret[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2007 | Valoració: 10

    Plomes grises que passegen per la plaça,
    plomes blanques que guaiten des del balcó,
    plomes gairebé negres que s'acomoden a la cornisa,
    esquitxos blancs damunt les llambordes,
    parrupeigs damunt el cap...

    Un poema amb gran força visual!
    Enhorabona!

    T'envio ara mateix una abraçada encisada,
    Unaquimera

  • ainona | 07-02-2007

    tan única,
    tan especial,
    que qualsevol paraula
    queda muda




    una besada lau*

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aqueixa de Justsuquines

Aqueixa de Justsuquines

17 Relats

49 Comentaris

19221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Selvatgina-manxega que ha conreat una delicada i curiosa història d'atracció entre el llapis i la mà.