De coloms i cantons.

Con una pasa tiesa, la otra colgando
los basureros sudan pa' despegaros.
Palomitas del parque vaya miseria, vaya miseria
la cabeza vacía, la panza llena.
La estatua acompañando a todas horas,
se os ha pegado lo malo de las personas.

(La Colifata y otros)


Avui es coloms fan nius
més provisionals que mai.
Mai saben quan hi pot haver
un altre atac terrorista.

(D'altres aus ara en sé ben poc:
ni de corrals ni d'albuferes,
ni de lo bé que hi deuen escriure
allà,
a trenc d'alba,
joncs i cants i un poc de blat.)

Si te passetges pes carrers
divisaràs vianants amb plomes,
ciutadans tranquils i fidels
a la torre, a l'espatlla de marbre,
al cantó o container tantes vegades
regat, compixat,
anegat de tants líquids desesperats;
vianants a vegades coixos o
amb forma de coixí de plomes.