- - - (sense títol)

Em vas mostrar l'interior del teu cor quan jo encara ingnorava el significat de la paraula "amor".
Em vas insultar i rebutjar per la petita rebenja de no haver acceptat la proposta d'estar al teu costat.
Però al cap de dos anys em vas demostrar que eres un amic quan em trovaba sola enmig la foscor, i em vas dir: "no renunciïs a res per ningú, lluita pels teus somnis" encara recordo aquell instant (la frase m'ha guiat) i aquells mesos en que no et vas separar de mi fins que vas veure un somrís permanent al meu rostre, GRÀCIES!
Em vaig adonar que t'estimava quatre anys després de tu i em vas tornar la pilota, el meu torn ja havia pasat.
Em vas fer el millor regal de Reis dos dies després de la nit màgica: una tarda de confessions. Instants després de sortir de casa teva vaig maleïr ser tan tímida...
Em vas posar la mel als llavis en una nit de bogeria en "aquella masia", volia trencar barreres pero em vas recordar que primer hi era ella.
Em vaig assabentar qur t'havien robat el cor en tan sols un instant de mirar-te als ulls i pastas pocs dies em vas dir: m'havia enamorat però han jugat amb mi (si, amb tu, qui fins aleshores volia aparentar una personalitat de ferro). M'hi vaig sentir reflectida.
Em vas recordar el pacte de les veritats entre nosaltres i em vas fer brillar els ulls en veure que t'enrecordaves de la nit de reis atressada.
M'he sentit trista en veure el meu avi en un llit d'hospital i necesitava parlar, tu hi eres, però m'has dit: els vells millor morts.

S'ha trencat el meu cel blau quan pensava en tu, m'has ensenyat què esperar d'un amic en no sentir un perdò. Ara m'adono que T'HE IDEALITZAT