Sense presses, sense pauses...

Un relat de: foster

Sense presses, sense pauses…

-Deixa'm fer, deixa't anar, bonica...He esperat molt, t'he desitjat massa per ara acontentar-me amb uns fantàstics però efímers focs d'artifici.
-Uhmmm... -en sentir aquelles paraules, la Rita va creure fondre-se com la xocolata...

Ella també anhelava aquell moment de feia setmanes, i s'havia deixat portar per un primer impuls de menjar-se'l tot de cop, amb la gana d'una lleona famolenca... però ara, sumida en la dolça espera d'una mort per plaer, decidia acceptar totes i cada una de les ordres del seu nou xeic, aquell home madur de barba rasposa, mans fortes i fiables, ulls negres i penetrants com filaberquins...
-Sóc la teva beduïna, estimat...i aquest és el nostre oasi...i et vull!...-va exclamar entremaliada.
La mirada provocadora de mascle fet, aquell parlar mesurat i insinuant l'estaven fent suar de valent, amb unes gotes fredes que li regalimaven per l'espinada anunciant un llarg, brutal i imminent calfred de plenitud...
L'habitació d'aquell motel de platja era, a més, una invitació a la calma i l'hedonisme absoluts: un llit enorme de pur blanc, el ventilador de fusta gastada giravoltant l'aire en un fet-i-amagar amb els cossos, els cortinatges de lli taronja suau caient a banda i banda dels finestrals panoràmics que lletrejaven els gemecs de les ones posseint l'arena amb pacients embestides...

Dreta i totalment nua, amb un gest de perversa timidesa, la Rita se'l mirava i el desitjava com mai abans havia desitjat ningú. Ell, per la seva banda, entretenia un porro als dits mentre la ullava de dalt a baix amb parsimònia, aturant-se eterns segons en punts no descrits encara al seu diccionari...Llavors l'agafà i l'ajegué amb cura sobre els llençols -braços i cames clavats en la creu- i, amb l'índex com a trapella busca, esmerçà varis minuts a puntejar el mapa del seu cos assenyalant el camí que tot seguit recorreria fins arribar a la seva ànima des de dins ; ella el deixava fer, amb els ulls clucs i l'aire entravessat a la gola: volia seguir-li el joc fins al final, havia comprès que aquell home li faria tocar el cel i ho faria amb saviesa i experiència, sense presses, sense pauses...
Per això l'havia triat.


*Relat guanyador del Repte155
Tema: Presses
Paraules: suar, fiable, busca, xeic


Comentaris

  • Clar de lluna | 15-02-2008

    només volia que amb negreta hi quedés el teu text!

    Apa!

  • eejjeemmmm!!!!![Ofensiu]
    Clar de lluna | 15-02-2008

    Primer de tot i per si se m'oblida demà passat, per molts anys a l'avançada! Aquari com el meu home, quina por!!!

    Comencem, sense presses, però sense pauses. M'agrada com escrius, o millor dit, m'agrada la manera de descriure les situacions, els instants, els ambients. Redactes d'una forma que el lector pot crear la seva pròpia pel·lícula a la seva ment. M'agrada també el vocabulari que fas servir. Però se'm fa curta la història. Tinc la sensació que després d'una introducció tan bona ha de venir una descripció detallada de l'instant que ens aboques. El tros últim:

    "ella el deixava fer, amb els ulls clucs i l'aire entravessat a la gola: volia seguir-li el joc fins al final, havia comprès que aquell home li faria tocar el cel i ho faria amb saviesa i experiència, sense presses, sense pauses...Per això l'havia triat."

    M'agradaria que durés molt més, que ens expliquessis amb més detalls el joc fins al final!

    En fi, que també m'ha agradat molt i ja no sé què més dir-te! Me'n vaig a llegir l'altre que m'has dit!

    Apa, una abraçada!

  • Serà el destí???[Ofensiu]
    Vesna | 08-08-2007

    Com t'he dit abans de "Carminya" aquest també és un relat molt suggerent. Està molt ben escrit i com ja et vaig dir en anteriors relats m'agrada molt el teu estil.
    He vist un comentari del que he tret la conclusió de que fem anys el mateix dia (17-2). Serà el destí???
    Una abraçada.

  • foster[Ofensiu]
    Nina Abril | 17-02-2007

    Moltes felicitats!! Avui fas anys. I quin millor regal que un comentari per saber que algú t'ha llegit un escrit?
    Però jo, a més a més, avui que és el teu aniversari, et faré un altre regal. Et diré, sense presses, sense pauses, que sí, que ho vas encertar, que ho vas endevinar... Però pshhh... guardem el secret. @--‘-,---

    M.B.P. (Mare Bonica i Perfecte) Bogeries de...



    Nina Abril



  • doncs no he pogut evitar comentar-te...[Ofensiu]
    atram | 07-01-2007 | Valoració: 10

    ...que m'ha fascinat la teva sensual prosa, sensual com el vellut quan els raigs de la posta de sol l'acaronen amb la intensitat que tu ens transmets, perfecte com les nines de porcellana, delicada com una teranyina atrapant la rosada, i candent com un cor inflamat de sang sàvia, en essència i experiència, concentrat d'epidermis de satin de la millor qualitat.

    Paraules que entrepuntades configuren, entre el veig i no veig del ventilador, un món complert de grans dimensions en el més pur estil de l'hedonisme ben entès:

    els cortinatges de lli taronja suau caient a banda i banda dels finestrals panoràmics que lletrejaven els gemecs de les ones posseint l'arena amb pacients embestides...

    per mi aquestes frases expressen tota la concentració del moment, de la situació, de l'enquadrament, com les teves ones de fons que espeteguen al mateix ritme que l'escena, sense presses i sense pauses...

    la més sincera enhorabona, mestre!

    atram

  • això és una altra cosa![Ofensiu]
    quetzcoatl | 09-12-2006

    Però és bastant reprobable que s'hagi de dir Rita. Ehem...

    No per menys ets el beduí de relats: has fet una història d'ambientació, de sensacions, d'evasió... Hedonisme del bo, sí senyor; i amb la foto (m'hi torno a ficar) ja tenim la meitat de la història representada :-P

    una abraçadassa morenasso!

    m

  • he he he...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 17-11-2006

    Se'm fa molt difícil llegir aquest text: la protagonista es diu Rita!!! I només imagino la teva petita xiqueta, dreta a l'habitació, nua, mentre ell entreté el porro entre els dits. (t'has inspirat en tu mateix? He he....)

    El que és cert és que tens un art especial en crear ambients i descriure moments i llocs d'una manera genial, que fa que el lector s'introdueixi dins del relat. Fas una ambientació perfecte.

    Bon prosista!

    Abraçadotes, d'esquena, de cara, de costat.... he he...

    Salz.

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 11-11-2006

    felicitats pel repte, felicitats per arribar a superar els tres cents, ..., us els heu guanyat a pols, entre tant amunt i avall, i estar present per tot arreu.

    Respecte al repte, mmm, ben trobat, i ben escrit, amb correcció, creant una bona atmosfera i ... tot i que hi ha algun punt que es podria corregir, ... però avui no toca, ... avui us toca fruir de la màgia dels comentaris, ... mmm, i si m'ho permeteu ja us faré arribar aquestes petiteses que no desmereixen les pauses, ...

    fins aviat,

    OhCapità (com nº 302)

  • Des del començament...[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-11-2006 | Valoració: 10

    El títol ja suposa tota una provocació dels sentits!
    Totes aquelles esses allà al damunt de tot,
    els sons sibilants en llegir-ho en alta veu
    i les corbes gràfiques en mirar-ho,
    només poden suggerir sensualitat, seducció, suculència, sospirs, sinuositat, sexe, suavitat, suor , ... un relat sucós, soberg, ... un amant superb, sobirà, ... una posada en escena sumptuosa, sofisticada, selecta, ...
    El teu text compleix amb totes aquestes expectatives!

    Molt ben fet!

    Per celebrar que començo els següents 300 comentaris, t'envio una abraçada suau, sentida i sincera,
    Unaquimera

  • És esplèndid com escrius![Ofensiu]
    Charlotte | 06-11-2006 | Valoració: 10

    La veritat és que m'he llegit molts dels teus relats i m'han agradat moltíssim, encara que només ara t'escric un comentari. És un aùtèntic plaer llegir-te, llàstima que no penjis coses més sovint.

  • bones![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 31-10-2006 | Valoració: 10

    mmm... un relat tremendament eròtic i molt ben escrit, amb petit detalls que ambienten molt bé el relat i boníssimes descripcions. És un molt bon repte, i no l'havia llegit! Està clar: per gaudir no s'ha de tenir pressa ni pausa... jeje.
    Per cert, em preguntava si realment era "fondre-se" o bé "fondre's".

    Petons!

  • gràcies pel comentari, bona crítica ;)![Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-10-2006

    el relat es podia haver limitat amb la descripció, hi hagués pogut ser relament bo, però el noi havia de patir l'angoixa de trobar-la i no poder tenir-la.
    El fet de que tengui vida en parella i ella segueixi com sempre, el supera, te por...


    un petonet fort de vidre!!!

  • bufffff unes aleteig em menjava per dins...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 13-09-2006 | Valoració: 10

    realment
    molt
    i
    molt bo..
    M'HA ENCANTAT!!!!

    sense presses i sense pauses t'envio un peto de cristall..

  • un relat[Ofensiu]
    gypsy | 13-09-2006 | Valoració: 10


    molt sofisticat, sense deixar anar el fre.
    Tot ben calculat per no caure en la vulgaritat del sexe més habitual i mecànic.

    Suposo que el relat és sexe exclusivament, vull dir, que no deu entrar dins el possible que els protagonistes siguin parella.

    És quelcom esporàdic? o és que el senyor és així de sibarita sempre?

    Una prosa elegant i precisa, per un erotisme elegant i precís.

    un petó incendiat!

    gypsy

  • buffff....[Ofensiu]
    fleur | 09-09-2006

    impressionant.... no m'estranya que guanyis... =)

  • Nanit rei de l'oasi![Ofensiu]
    afrodita | 01-09-2006

    No havia vist que al final l'havies penjat...un text ple d'erotisme i sensualitat...dels que a mi m'agraden, amb paraules precises i expressions que deixen al descobert molt més del que es pot llegir. Un petó molt especial, sense cap dubte mereixies guanyar aquest repte!

    AfRoditA

  • Tu diràs...[Ofensiu]
    angie | 30-08-2006

    i és clar que vas guanyar!

    Un relat intens, molt intens, on plantes un escenari amb unes poques frases descriptives que fan notar perfectament cada olor, cada color retingut a la nineta, cada soroll...

    L'erotisme i la sensualitat que guia les teves paraules escriu frases fabuloses com aquesta :

    "...esmerçà varis minuts a puntejar el mapa del seu cos assenyalant el camí que tot seguit recorreria fins arribar a la seva ànima des de dins".

    Un llarg passeig pel pergamí d'un cos, lent i que va clavant les "ungles" fins arribar allà on l'acceleració no pot amargar-se, l'ànima.

    El final es deixa caure com una ploma en un llit de pauses, deixant les presses a tocar de les sabatilles.

    M'ha agradat veure el teu relat aquí... és una manera de comentar-te sense ésser jutgessa (cada cop més difícil).

    petons

    angie

  • timidesa perversa...[Ofensiu]
    Flanagan | 27-08-2006

    M'ha encantat aquest sintagma. Ben descrit.
    Fins a la pròxima.

  • Basileia | 21-08-2006

    beduïns/es, oasi..no em diguis que això passava en alguna de les tendes mentres la resta dormiem..aiaiai...millor no saber qui és ella..o si..aish..

    se't troba a faltar fost!

    M'ha agradat molt el relat! com sempre...

    mil i un petons!

Valoració mitja: 10