Ave, Cèsar

-Gràcies per venir, senadors -en Tiberi els sotja un per un amb la seva mirada pertorbadora de gat. Tenir un ull de cada color sempre li ha donat aventatge amb l'adversari-. He escoltat els vostres savis i assenyats consells i us dic que en gran part els acompanya la raó, però també us dic que no els seguiré. Haig de sortir de Roma, allunyar-me d'aquests passadissos foscos amarats de cobdícia malsana, i com no em permeteu d'anar a lluitar -el meu més gran desig- me'n vaig a Capri on podré descansar i meditar sobre el futur del nostre gran Imperi. He dit. Podeu retirar-vos.
-Però Tiberius Caesar Augustus, ara no pots marxar, quasi fugir,diria! Les assemblees populars que tu esquarterares l'any passat es recomponen i busquen brega arreu, incitant la plebs amb injúries i clamant a la rebel.lió pels carrers i les places. I aquí mateix, dins el senat i entre els senadors, la teva credibilitat en el poder és cada vegada menor. I et necessitem, gran Tiberi, nosaltres i el poble, Roma sencera et necessita!
L'emperador escolta en silenci la ja sabuda cançó mentre es toca el relleu de l'horrible i dolorosa úlcera sota la barbeta. Però està resolt: les felices prediccions de la sibil.la centellegen com un far des de l'horitzó del seu mar de dubtes, cridant-lo, reclamant-lo.
-Gràcies pels teus mots, oh noble Cluda; sé que ets un dels pocs en qui encara puc confiar. Però no t'esforcis: marxo demà de matinada. Deixo el fidel Sejà a càrrec de tot, i li he donat instruccions precises sobre les campanyes germàniques, que són, ara per ara, les més importants i alhora conflictives. I queden en supens totes les altres lleis i ordenances menors fins al meu retorn. Està doncs ben entès?
-Ave, Cèsar! -Responen tots a l'uníson mentre Tiberi desapareix rere la cortina.

***

Ja dins la nau que el duu a l'enyorada Capri, abocat a estribor i olorant el mar d'aire blau intens que l'embriaga, en Tiberi es toca la calba i pensa en el Carlo. Tanca els ulls i s'acaricia somiant ja l'abraçada que farà al nano només d'arribar a Vil.la Jovis, la seva llar al món, aquell últim reducte de pau coronant un turó encatifat de llentiscles i amb una vista quasi impossible de bella sobre els massissos Faraglioni. Imaginar el primer bes suau al seu somriure de blanques dents, les mil carícies sobre la seva pell encara niera, l'esborrona i li produeix un dolç calfred a l'espinada.
Llavors, en Tiberi, plenament convençut i satisfet d'haver pres per primera vegada a la seva vida una decisió sincera i d'acord amb la seva ànima, torna a la cabina a esperar…



Repte 276
Tema: En algun racó de l'imperi romà
Paraules: llentiscle, sibil.la, turó, centellejar