Sense pena ni glòria

Li acabaven de dir, que a la vida, si volia ser algú, caldria que s'esforcés molt. I com va veure que era una recomanació amb molt de sentit, decidí prendre-s'ho seriosament i començar tan aviat com li fos possible.

Però llavors li sorgí el dubte d'amb què li caldria esforçar-se. Si s'esforçava en tot, potser acabaria sense destacar en res concret. En canvi, si es concentrava en una única fita, potser podria arribar a ser algú, sempre amb el perill de no endevinar amb què, i acabar sent irrellevant.

La cosa es complicava, i davant de tant de dubte, decidí deixar aquesta decisió per la propera vida, esforçar-se a decidir en què esforçar-se era extremadament difícil, i ell, amb això d'anar fent, ja li anava prou bé.

En la següent vida es reencarnà en una formiga obrera. Tots els dubtes s'esvaïren.