Sense Cinturó

Un relat de: Joan G. Pons

Sense cinturó em cauen els pantalons avall
I sento vergonya mostrant els calçotets de color groc.

Sense cinturó una part del meu cos
No sent les apretades i mostra una panxeta insinuant.

Sense cinturó sento un crit de llibertat
I em llenço al buit de viure i conviure.

Sense cinturó res m'oprimeix
I m'obro i expresso tal com sóc.

Sense cinturó percebeixo seguretat
I decideixo canvis.

Sense cinturó noto
Que no tinc cinturó i visc.

Comentaris

  • sense opressions[Ofensiu]
    ESTEL | 23-02-2009 | Valoració: 10

    lliure, per viure

    una abraçada

  • Un poema propi del teu tarannà ![Ofensiu]

    La llibertat, que és més un sentiment interior que altra cosa, és el que ens dóna el benestar de viure. ales per a volar i arribar on hom vol.
    Gràcies pels teus escrits.

  • No cal que sigui el cinturó.[Ofensiu]
    JOANPG | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Hi ha infinitats de cosen que ens apretan sense ni que tan sols ens assabentem que ho fan. Cal "despullar-se de molts prejudicis absurds i llençar-nos a viure amb llibertat.
    Un bon relet que fa pensar tot rient amb el teu atractiu humor.

    Respecta del símbol dels farmacèutics on es veu una serp que envolta una copa per dipositar el verí i d'ell extreure'n remei "segons art".

    Una abraçada de Joan.