Cercador
sempre..?
Un relat de: Clara Garcia ColladoMolts cops m'havien promès un "sempre" i no me'ls creia.. però aquell cop, era tan real.. tan especial..
Tant màgic, tan bonic, tan perfecte.
Era impossible pensar en un demà, on no i fossis tu, i avui, s'hem torna tot a fer costa amunt, em tornes a faltar, et trobo a faltar..
Uns braços que tot i no voler.. m'acabaven sempre abraçant, unes mans que em curaven ferides, m'esborraven llàgrimes de la cara que ningú mes a aconseguit fer-ho desprès..
Eren màgia, temps màgics,
Crec que hauré d'anar al sastre, a que em coseixi la butxaca, és imprescindible per a que continuï caminant.
Comentaris
-
El final és sorprenent[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 14-02-2011
No deixis d'escriure. I si em permets la gosadia de donar-te un consell:llegeix, llegeix força. Et donarà idees, t'ajudarà a superar-te i agafaràs més seguretat.
Jo et veig com un diamant en brut. Seria una llàstima que deixessis d'escriure.
¡una abraçada!
l´Autor
93 Relats
60 Comentaris
64830 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Verba volant, scripta manent.http://theskyisbluepermanent.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- Marc
- Camino sola pel carrer, la nit s'esfuma, i ja no existim nosaltres per explicar-ho, ja som tu i jo.
- Els petals de la nostra rosa.
- M'estiro i tanco els ulls..
- Hem crescut junts, i ara toca oblidar-nos..
- "La última nit"
- Entre els humits llençols
- "Ell"
- Verd.
- petita MAR.
- Acostat, si vols...
- la lluna, era més gran.
- vivint somnis, al teu costat.
- El turquesa, dels seus llabis quan em besa.
- records d'aquelles abraçades.