Dodó (el pescador de somnis)

L’acabo de llegir, més ben dit de rellegir. He intentat llegir-lo amb mires infantils i, ho he fet d’una volada. M’ha semblat força entenedor i que els infants el poden acollir amb simpatia.
Després he llegit els comentaris que ja tens i, respectant les opinions que diuen que hi falta un... diguem-ne obstacle, conflicte, personatge dolent... He de reconèixer que no ho he trobat a faltar i, he de reconèixer també que aquestes opinions les trobo molt, molt encertades.
Sóc contradictori!
—Joan—

Hola Toni,

He estat passejant una mica pels escrits que tens a RC i finalment et comentaré aquest conte infantil. (Més que res perquè la majoria del que tens penjat són poemes i crec que poc podria aportar-te jo en aquest àmbit.)

Crec que el millor del conte és l'estètica i l'ambientació, molt apropiades per al gènere. Màgia, fantasia, nens, estels, música, pols daurada, un viatge a les estrelles... Has aconseguit col•locar molt bé tot un seguit d'elements... en podríem dir ingredients de qualitat per a la recepta. I els has aconseguit cuinar força bé. Amb això has aconseguit un conte infantil totalment correcte, una història maca que podríem explicar a qualsevol nen abans d'anar a dormir.

Què hi trobo a faltar? Bé, com que no sóc un nen potser ara et faré un suggeriment que potser no és del tot útil però trobo que hi falta un conflicte. Sí, d'acord, si es tracta que el nen s'adormi és millor no inquietar-lo amb un conflicte que li dispari l'adrenalina i el conte ja estaria bé. Però, digues-me clàssic, jo sóc de contes amb conflicte. Trobo que en cap moment el protagonista del conte està realment en risc, ni pateix la més mínima inquietud. I crec que l'aventura d'anar a buscar pols de somnis seria més emocionant si hi hagués algun obstacle a superar, si el nen creixés superant aquest obstacle.

Un altre suggeriment que et faria és que l'harmònica hauria d'haver sortit abans. Per exemple, podries haver explicat que el nen era incapaç d'aprendre's una cançó que li havien fet estudiar a l'escola, que sempre s'equivocava de notes però llavors, gràcies a alguna cosa que havia après amb aquest follet, aquell dia la melodia va sonar perfecta.

Fins aquí el meu comentari. Espero haver estat una mica útil.

És com un bonic i dolç somni el teu conte.

des de que tinc el llibre “Les Estrelles” els hi he contat als meus néts; ja et pots imaginar com m’escolten, bé ja saps que les mestres d’infantil i tenim la mà trencada en explicar contes i amb aquest és un autèntic plaer fer-ho.
La màgia i la il•lusió mai s’ha de perdre, els nens ho saben i valoren amb ullets brillants que nosaltres els hi fem viure.


És preciós el conte i molt, molt bonica la il.lustració.

Una abraçada
Núria

Un conte ben narrat, amb tocs poètics i màgics. Un conte per calmar criatures i que dormin serenes. Un conte dolç.

Un conte light, també. A mi m'hi falta més acció, o un toc d'humor o de bogeria.
Algun impediment per assolir les estrelles, algun personatge 'dolent'...penso que és massa fàcil. I a la vida real res ho és. És la meva visió (i jo sóc un cas força rar, però com que estic en el món dels contes -apart de ser una bruixa de rierol que té una gata calicó- per això t'ho dic...i MAI volent ofendre ni res semblant, SOBRETOT).
Ara et fotré un rotllo, però crec que cal. Quan faig sessions de contacontes trobo que els nens fan més cas quan hi ha marro, quan passen aventures, quan s'han de dir o recordar uns mots o un rodolí o hi ha fets repetitius graciosos, o quan es presenta un gir inesperat. Estar-se massa estona amb el mateix és matar la narració. Quan s'arriba al punt àlgid en ics moment, no allargarssar sinó passar a un canvi, deixar un gust i unes ganes, no avorrir. Hi ha contes que contenen tota aquesta teca i d'altres que no. I, no obstant això, tots són vàlids, perquè depén del moment, de la criatura (com és, com està, què necessita), del narrador (com és, què li va, què pot transmetre millor).

No sóc la genial Minúcies, però he trobat alguna cosa que no lliga:

"replets"----existeix?
"el cabell daurat"----no seria en plural?
"en agafar-se-la" (el nen la mà del follet)-----en agafar-l'hi
"d'on ho havia tret" (era de 'un cubell')---aleshores seria "d'on l'havia tret"
"vaig tenir una idea i, tornar-me'n a la meva habitació"-----a partir de la coma no em fa el pes com queda. Potser 'i vaig tornar a la meva habitació' o ' i tornant a...'
"no vull fer-te'n cap mal"------'no vull fer-te cap mal'

Enhorabona!

Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

Una simfonia de colors, un somni farcit d'ales i pols d'estrelles vives, un viatge aeri amb la boca oberta i el cor a cent per hora. Tot això i molt més en unes ratlles plenes d'il.lusió , que segur, emocionarà a les teves nebodes. Un relat molt brillant! I una abraçada ben terrenal.

Aleix