Save the last dance [for me]

He de reconèixer que en altre temps tenia un caràcter reservat. Encongit, diria jo. Una mena de por al rebuig que em convertia en un cagadubtes. Ignoro si era per timidesa o, tal vegada, per respecte envers els altres.
En canvi ella era afable, extravertida, jovial, amb una alegria de les que s’encomanen. A més a més, era tot un plaer contemplar-la mentre ballava. No se li resistia cap ritme, cap estil de ball. Ho duia a la sang. Com movia els peus, les mans, els malucs, tota ella era pura dansa! Sens dubte, l’estrella de la pista. Quant a mi, això del ball no formava precisament part del meu arsenal d’habilitats.
Malgrat tot, de cada sessió de ball ella sempre em reservava la darrera peça i, per tant, sempre era jo qui l’acompanyava a casa. Aquest fet s’havia convertit en un costum agradable, en una rutina plaent i reconfortant, si més no per a mi. Així, doncs, cada vespre de diumenge se’ns veia de bracet carrer del castell amunt parlant i rient de les peripècies del ball, que si aquest, que si aquell altre, que si tomba que si gira... Com que érem veïns i amics des de la infantesa, ningú no s’estranyava. Potser alguns malpensats...

Però un bon dia tot es capgirà. Fou en ocasió del darrer ball d’una festa major de setembre. Encara recordo que era un ball lent i aquesta vegada, ben compenetrats de cos i esperit, em va permetre conduir-lo a mi. Un, dos, un, dos...
De camí a casa cap dels dos no va obrir boca. Sent demà, ella se n’anava a estudiar a fora i als pocs dies jo marxava a fer el soldat. Així i tot, al portal de casa seua vam estar parlant ben bé fins a les dotze tocades. Ens vam abraçar com en altres ocasions. Aleshores, la vaig besar, per primera vegada. Ella em mirà fixament amb els ulls plorosos. Jo vaig somriure, arronsant les espatlles. I se’n va anar escales amunt.

Als pocs dies li vaig escriure una carta rememorant la meua gosadia d’enamorat. L’amarga resposta no va trigar gaire. En definitiva, allò que per mi era motiu d’alegria, per a ella havia estat una gran decepció. Per sort i malgrat la batzegada inicial, vaig entomar esportivament la carabassa.