Romanticisme corruptible

Un relat de: Marteta
El que buscavem era una escena romàntica que corrompés el mateix romanticisme. Arribarem a fer-nos animals, a respondre tal i com els nostres cossos ens dictaven fer-ho. El plaer era inminent, les mirades bastaven, les carícies arribaven al seu màxim esplendor. Les espurnes entre dos cossos que es conjuraven sota un ball sexual eren com les estrelles d'una nit a una pel.lícula d'amor adolescent.

Però no ens van les '' americanades'', ni dormir si no és per cansanci. Ens trobarem i ens buscarem fins que els dos cedirem a aquell joc que tant temps portavem ansiant. L'excitació ho va ser tot, sí. Ja no buscava mirades, ja no ansiava somriures, ni tan sols besades d'amor. El buscava a ell, ansiava posseir-lo momentàniament, sols aquella nit.

La permanència, la dependència sentimental s'alliberava de mi a mesura que el desig es consumia extasiat. Era l' adéu que ens faltava, la culminació d'uns mesos d'incertesa.

Ja no ets meu, no vull que ho siguis. Sentir-me així, alliberada d'amor, m'omple d'esperança.

Comentaris

  • Merci per donar-me una pista per desfer-me de la meva auto-preocupació, Marta[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-07-2015 | Valoració: 10

    No, Marta, no és un discurs marxista, és una crítica al món global vist des del meu propi punt de vista. Però no s'acaba aquí, és el primer capítol. L'Escola de Frankfurt... no n'he llegit mai res, encara que m'interessa força. Merci per dir-me que estàs d'acord amb això que exposo ( MÓN GRAN I PETIT 1 ). I per cert, moltes gràcies per orientar-me sobre Hegel, me l'he apuntat... no n'he llegit mai res! I el que dius sobre despreocupar-se, referent a Hegel, crec que ho necessito, potser em compromet-ho massa amb els meus ideals, i sóc una persona més d'aquest món on vivim. M'agrada explorar, sóc molt crític amb mi mateix, però. I ara passo a comentar-te el teu Romanticisme corruptible, evidentmant.

    Veig que saps molt bé com enfocar el que significa el fet de l'amor. El sexe és un plaer, suposo que ets tu mateixa la que expressa individualment el teu estat d'èxit per a les jornades de diversió. Veig que et saps tractar molt bé. No cal que et digui que Freud hauria estat encantat de conèixer-te.

    Una gran abraçada!


    Sergi : )

  • M'agrada aquest relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 27-06-2015 | Valoració: 10

    Sí, el romanticisme no és etern i l'amor passional no dura sempre.

    Ara et fons per el cos i les passions, i després aquestes mateixes s'han esvaÏt.

    És que tot és corruptible i tot és efímer.

    Et llegiré més per Relats. Salutacions.

  • dependència o no?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2015 | Valoració: 10

    La dependència de l'amor, el lligam sentimental i la privacitat de la vida propia davant la llibertat de sentir-se ple, al costat de la persona estimada, compartint camins. És un tema per reflexionar-hi. Jo crec que la dependència no és gaire bona, el sentit d'unitat, si. Marteta, els teus escrits sempre m'alimenten. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96