Romanticisme corruptible

No, Marta, no és un discurs marxista, és una crítica al món global vist des del meu propi punt de vista. Però no s'acaba aquí, és el primer capítol. L'Escola de Frankfurt... no n'he llegit mai res, encara que m'interessa força. Merci per dir-me que estàs d'acord amb això que exposo ( MÓN GRAN I PETIT 1 ). I per cert, moltes gràcies per orientar-me sobre Hegel, me l'he apuntat... no n'he llegit mai res! I el que dius sobre despreocupar-se, referent a Hegel, crec que ho necessito, potser em compromet-ho massa amb els meus ideals, i sóc una persona més d'aquest món on vivim. M'agrada explorar, sóc molt crític amb mi mateix, però. I ara passo a comentar-te el teu Romanticisme corruptible, evidentmant.

Veig que saps molt bé com enfocar el que significa el fet de l'amor. El sexe és un plaer, suposo que ets tu mateixa la que expressa individualment el teu estat d'èxit per a les jornades de diversió. Veig que et saps tractar molt bé. No cal que et digui que Freud hauria estat encantat de conèixer-te.

Una gran abraçada!


Sergi : )

Sí, el romanticisme no és etern i l'amor passional no dura sempre.

Ara et fons per el cos i les passions, i després aquestes mateixes s'han esvaÏt.

És que tot és corruptible i tot és efímer.

Et llegiré més per Relats. Salutacions.

La dependència de l'amor, el lligam sentimental i la privacitat de la vida propia davant la llibertat de sentir-se ple, al costat de la persona estimada, compartint camins. És un tema per reflexionar-hi. Jo crec que la dependència no és gaire bona, el sentit d'unitat, si. Marteta, els teus escrits sempre m'alimenten. Una abraçada.

Aleix