Romanticisme a cops de nit

Convertint de la lluna

l'enllaç cap als estels,

i de la seva claror,el teu somriure...


Tens i acobardit,

emmudit per la vergonya;

ella em va guiar,

reçeguint amb decisió

el traç de camí que em duia a tu,

a volar i palpar-te com un estel...


A trobar la teva pell,

que m'escalfava de matinada;

entonant les paraules

que escrivien romanticisme a cops de nit...

I els nostres llavis units,

com si del fred...s'haguessin cosit de glaç.