Revolució i contrarevolució

Un relat de: Estel d'argent

Imploro una treva i els records n'en fan escarn.
Les línies del meu guió,
impertorbables,
sense espai per a la transgressió,
malviuen,
però les seves arrels són profundes i filiformes.
Són filles d'una extinció imprevisible!

I jo, amb resignació violenta,
me'n torno,
en aquesta enèsim derrota,
al viure vacil·lant damunt les lletres de roca:
estora d'un gris erm, anodí i calculador.

Sospiro,
enmig d'un envelat sense músics ni ballarins,
i enceto un camí on espero veure-hi circs,
i nens i corredisses i crits de joia i ments en blanc i cors sense por...
Però visc, de nou,
a les palpentes.
Les espurnes de llibertat i calma,
allà fixades cel amunt,
em semblen més feixugues que mai en aquest món sense veus ni carrers.

Les alarmes anuncien una imminent fretura,
qui sap si irrisòria aquest cop;
qui sap si aclaparadora sota l'esguard del futur.

M'ennuego amb les engrunes d'una felicitat escadussera i,
malalta,
amb la ment geperuda de carregar amb mi mateixa,
llisco entre les roques,
avall, ben avall:
allà on el gris perd el color.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

61522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p