Resto sumant

Un relat de: teresa serramià i samsó

M'agafo fort a aquest no-res que és tant,
a cada interrogant buit de respostes jo m'agafo,
mentre passejo inexistents paratges;
sóc suma de records
que ho resten tot de mi,
sóc fou d'allò que no és
i neix
a cada instant

a l'úter de l'absència.

Comentaris

  • M'encanta....[Ofensiu]
    MarBlava | 02-02-2007 | Valoració: 10

    com jugues amb les paraules.
    Tens una gran capacitat per a dir molt amb molt poques paraules.
    Coincidim amb el tema, el temps. A mi també m'obsessiona, perquè és molt relatiu.
    Abans no entenia la frasse "Tempus fugit", però és cert, quan més en necessites, menys en tens.
    Novament, un petó.
    És un plaer llegir-te.

  • Hola,[Ofensiu]
    kukisu | 16-01-2007 | Valoració: 10

    Teresa, aquest agafar-se amb força al no-res que forma una part tan important en les nostres vides m'ha semblat genial.
    Un poema preciós.

  • desnivell[Ofensiu]
    manel | 16-12-2006

    ara sí.

  • desivell[Ofensiu]
    manel | 16-12-2006

    Allò que pot arribar a ser tant es converteix en tan poc en un no res. D'aquests desnivells tan humans neixen les emocions que en moments de calma poden agafar la forma de paraules com les teves.
    "sóc fou d'allò que no és" quina meravella de vers!
    Per si no ens tornem a saludar .... Bon Nadal Teresa!
    i uns petons!

    manel

  • Fa...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 15-12-2006 | Valoració: 10

    una estoneta que em passejo pels teus relats...aquest m'ha encantat, pel caire contradictori i ingenios. No t'havia llegit mai, som tant s per aqui, que ens costa trobar-nos tots. 1petó i Bon Nadal. ESPIRAL.

Valoració mitja: 10