respiració boca a boca

I moltes coses en molt poques línies. M'hi he vist, crec que molts ens hi podem veure. El temps ens governa i la incertesa ens mata. Molt bo, per tanta derivació i idees en tants pocs versos.

Està molt bé.

En aquest text s'ha trobat tot: un títol que crida, una reflexió de fons universal, una idea pròpia amb gràcia i, a més, un format breu i concentrat. Una petita obra d'orfebreria, diria. Salutacions!

La teua descripció dels tres temps.
L'ahir per terra desmaiat, l'avui li fa el boca a boca, mentre el demà truca ala porta...
Em sembla genial, com tots els poemes que fas!
Una abraçada!
FRANCESC

PS No et preocupes per la teua eqivocació. No tinc res que perdonar-te, doncs ens hagués pogut passar a qualsevol.
M'han agradat molt els comentaris que em feres, el mateix que el del meu relat.
Continuarem en contacte.

com sempre.
El pas del temps és inexorable i va accelerant a mida que passa...el present és futur a l'instant i el passat va perdent força.
Un tema que, com a tu, últimament m'obsesiona.
Desitjo de tot cor que els nostres futurs siguin ben llargs, per continuar gaudint dels teus relats.
Una forta abraçada que perduri en el temps!

M'ha semblat una descripció del temps genial, molt acurada, amb les paraules perfectes. El passat jeu moribund, el present que avança fitant el passat i intentant reviure'l, i el futur que truca apressat quan encara no tenim les claus per obrir-li la porta.
Penso que és un poema profund i preciós.
M'agrada molt com escrius Teresa.
Enhorabona de tot cor! i gràcies per permetre'ns llegir aquests poemes teus.