Renaixença vers Tu

Quantes nits vas despertar,

entremig dels meus vells somnis apagats;

tantes paraules revelades,

a espelmes de la veritat i la passió.


Veritats que volen i baixen,

que tornen de la rebel.lia;

sentiments que fan palè,

d'una inevitable transparència.


Dolor sota el teu cel,

que em privava d'altres móns;

ara t'he retrobat,perduda,serena,

confiada,donant-me la mà de nou.


Si les llàgrimes cremèssin,

poca terra quedaria;

et vaig perdre en la vida,

as tornat tot d'entre un somni...








No marxis mai...