Regals (Venjança)

com transmets la idea que les coses que no es cuiden, que s'abandonen a la seva sort, s'acaben fent malbé, com aquesta relació. Espero que a la Llucieta li vagi molt bé en la nova vida que comença! i l'home egoïsta que era casat amb ella, ha estat un ruc de deixar-la escapar.
una abraçada!

Doncs jo aquest final no me l'esperava! Jo també vull un Pep, ratolí de biblioteca i obert a l'aventura que és la vida sense pla de pensions i, junts, emprendre el viatge de l'adopció.

Donat que el missatge del relat sembla una crida a la responsabilitat de les nostres vides i una crítica a l'individualisme, el que no em lliga és la utilització de l'amic del marit com a venjança. M'agradaria que la Llucieta se sentís prou lliure com per ser capaç d'escollir una nova vida no condicionada per la relació anterior, de la qual renega.
Bé, és una consideració personal que no té cap importància.

Està molt ben narrat, com tot el que escrius, Fredia. Un plaer seguir-te.

Molt bon relat.

Descrius molt be el fet de viure fisicament junts però emocionalment separats. El teu regal de Nadal es d'aquells que hom no oblida.

Sols unes preguntes ¿per que un final tan sobtat?, ¿es que no habien parlat abans tots dos de que allò s'enfonsava?, segur que era previsible i inevitable pels protagonistes aquest final, llavors ¿és necessari la carta per descarregar tanta ira?, ella tenia ja unaltre home per la qual cosa molt d'amor pel primer no tenia en els últims messos, ¿tota la culpa del desamor és del home com mostra el diari?, ¿i si fos l'home qui tingués una amant i en el dia de nadal li donés porta a ella?, ¿seria en aquest cas culpa de la dona per no satisfer les necesitats d'ell?.......

Es un relat magnígfic que obre un munt d'interpretacions, entre altres la ineptitud masculina per descobrir que les coses realment importants de la vida son els petits detalls.

M'agradaria ara que fossis capaç de ampliar el relat amb com viu el home el regal. Posat en el cos de l'home i mira de ser capaç de justificar per que ell va actuar tan insensiblement amb ella durant tan de temps. Si ell no la estimava no hi ha color i la carta li rellisca, pero si la estimaba ¿com creus que se sent ara? ¿i com creus que es valora a si mateix? ¿i com creus que actuarà a partir d'ara?.

Crec que has tocat un dels nussos gordians de les relacions de parella d'avui en dia, el de la manca de comunicació. Et felicito pel relat!

Un microrelat amb aires de Dietari de desencerts, d'agenda de desencisos, de bloc de notes d'errades, un calendari de desencontres, un degoteig de dies maleïts, de dates per oblidar, de cicatrius en la memòria, de cops baixos a la convivència...
Quan el desig de vida, la necessitat d'una esperança, el clam de l'esperit rebel demana reparacions davant tot aquest desastre, la solució es presenta dràstica: Cal començar de nou, fer-nos un bon regal, renàixer... al costat d'una altra persona!

Una trama ben portada, amb les lògiques llacunes que s'endevinen darrere les paraules limitades per les bases.
Uns personatges que es deixen endevinar més que no es presenten diàfans.
Alguna imatge molt bella: "ells em van regalar una estona de silenci i de pau." i alguns detalls terriblement realistes ( la planxa, la necessitat d'estalvi... llocs terriblement comuns! ).

Ha estat un plaer llegir-te!

Aprofito el comentari per desitjar-te, de tot cor, un Feliç Any Nou!
Unaquimera

poden passar aquestes coses. Són molt perillosos els balanços. Un familiar estimat sempre em diu: "Salut i mala memòria", abans no li feia cas, però és un home intel·ligent, té classe i ha vist de tot. Començo a donar-li la raó.

El teu relat és un cas flagrant de desconsideració i d'egoïsme del marit cap a la dona. Sovint aquests petits-grans detalls són la bastida que suporta el pes del nostre amor.
Marxar i deixar per inútil el que ja no té arreglo possible, és segurament, el més intel·ligent. Malgrat la forta part emocional de la protagonista, s'hi endevina un esperit pràctic i rebel, de no voler acabar vegetant amb un cafre sense escrúpols.

Un relat coherent i que toca la fibra, com ens tens acostumats.

petons!!

gypsy

original aquest calendari que has dibuixat. Encara que el final sigui previsible, no treu que has sabut enllaçar molt bé les diferents dates.

Potser l'únic que et diria, a part del que diuen per aquí que el Pep surt molt bruscament a la història, que no m'ha agradat gaire la frase aquesta de "retre culte als morts" o alguna cosa així, l'he trobat una mica forçada, com en un registre que no encaixava. Pel demés, molt bon relat!

i he llegit els comentaris. En Carles Malet ha fet una observació interessant: ha dit que sempre se'ns fa culpables als homes d'aquests oblits. El cas és que he provat d'imaginar-me el text a l'inrevés... i també fóra possible! És a dir, una versió en sentit contrari, una versió en la qual qui rebés la carta de comiat en forma de regal de Nadal (molt bona, aquesta!) fos la dona! En qualsevol cas, Fredia, és un relat original i fresc. S'entreveu el final, apareix o sembla en certa manera previsible que ella se n'anirà, però la forma com ho acabes fent (després de donar tota la volta, amb un segon Nadal) li dóna el toc d'originalitat que el fa únic. Efectivament, una venjança molt freda, terriblement freda, perquè mentre l'any transcorre amb calma (per l'home, que òbviament no s'adona de res), ella mou els fils de tal manera que, quan li deixa la carta (que no li diu directament), ja té tota la nova vida encarrilada!!!

Efectivament, si l'home no s'havia adonat de tot el que s'estava coent al llarg de l'any (perquè una venjança d'aquest tipus requereix [m'imagino!] temps i dedicació), és que, simplement, se la mereixia de debò.

Tot el relat em sembla ben construït i ben enfocat. Has fet una bona tria de dates i cadascuna encapçalant un paràgraf diferent. Enginyós i ben portat, sí senyora!

Gràcies pel teu comentari (ho he de dir, això també) al relat núm. cent. Fa poc que escrius a Relats, però tenint ja més de cent comentaris és obvi que t'has fet un lloc, i destacat, dins d'aquesta comunitat! Ja veuràs com, sense ni adonar-te'n, aviat estaràs enviant a publicar el relat número cent. El temps passa volant!!!

Una abraçada molt forta i molt, molt bones festes!!!

Vicenç

El plantejament estètic és força efectiu, dividint el relat per dies. L'argument potser no el trobo tan interessant com altres que t'he llegit. M'agrada la manera tan freda que té de preparar la venjança, anotant tots els retrets segons un calendari.

Al final, hagués trobat més divertit (si bé no tinc clar fins a quin punt aquest relat era humorístic) que el Pep hagués començat els tràmits per regalar-li una criatura a la Llúcia... Però no precissament adoptada.

de decepcions que es tradueix en despreci per cadascuna de les fites importants. La que més, el valor de compartir la vida i celebrar senzillament el goig de ser-hi i de compartir cada instant.
Crec que la decepció continuada és d'aquells sentiments que va minant fins a provocar, en el millor dels casos, una total indiferència.
Un bon relat, Fredia.
Una abraçada

El paio és un galant com cal, dona. Això de regalar una planxa per l'aniversari és digne de menció i, malhauradament, més habitual del que sembla.

Mostres una mena de decadència de la relació en un any, en dates senyalades, a través de l'efecte materialitzat en regals però, sobretot, en la incapacitat d'ell per mostrar cap mena d'efecte.

El cert és que m'ha resultat relativament previsible, encara que això no el desmereix. Esperava una mica un final més contundent, per què el vas coent lentament, data a data. En general el relat m'ha agradat força perquè saps portar-lo de forma pausada, amb missatges a cada frase que et fan endevinar els dos personatges (el Pep apareix massa improvisadament, potser).

A rellegir-nos!

Biel.

Vaja regal després de vint-i-cinc anys de matrimoni! No se per què, però tinc la lleugera impressió que sempre se'ns fa culpables als homes d'oblidar-nos d'aquests petits i insignificants detalls, com l'anniversari de boda...

En fi, em sembla que vaig a revisar si estaré a l'alçada amb els regals per la meva parella aquestes festes, no sigui cas que m'emporti una sorpresa ...

Fins aviat!

Carles

PS.- Fa gràcia dedicar-te el comentari 101! Pren-t'ho com un regal sincer d'un amic virtual de RC