Reflexions i pensaments continguts a la sauna, tercera i última part

Reflexions i pensaments continguts a la sauna, última part

Les fulles de l'arbre del parc queien lentament malgrat la gran tempesta que hi havia. Dawson es trobava molt incòmode, pujat en una de les branques, esperant l'arribada del malaurat. Es trobava en un parc que estava justament davant del pis dels sogres del tal Basili, a uns 80-90 metres. Pel que podia veure, a jutjar per la vista de la façana, es tractava d'un pis força antic, d'abans de la guerra, probablement. Ara bé, semblava que la casa dels sogres ocupava les tres plantes, no gaire grans, de la casa en conjunt: les llums que podia veure eren molt semblants en els tres pisos.
L'arbre tenia moltes fulles. Era un factor a favor, ja que aquestes el protegien, fent-li d'un camuflatge excel·lent, a part dels arbres que tenia més endavant, que li tapaven certes parts del carrer. Tot i això, per a un tirador que espera fer diana a qui entri per la porta d'aquella casa era un posició perfecte. Ara bé, hi havia dos factors en contra: un, que la gran pluja que queia li donaven una visibilitat molt dolenta; l'altre, que Dawson no portava un rifle ja que es trobava allà de vacances. La seva pistola Parabellum P-08 amb silenciador era el què portava. Era una arma lleugera i còmoda, a la qual es podien unir la majoria de silenciadors de marca soviètica. Disposava d'una càrrega de 8 tirs. Tot i això, pel que havia de fer era no era l'eina més adequada.
Si havia decidit tirar des de l'arbre era perquè volia córrer els mínims riscos. De fet, se sentia encuriosit per saber què havia motivat a l'ucraïnès a desertar. Realment haurien estat els diners o les divises? Procuraria encertar el primer tret d'una manera neta, deixant-lo agonitzant, acostar-s'hi, preguntar-li sobre el tema amb fredor i brevetat i acabar la feina.
Se sentia realment malament. No volia dur a terme el que estava a punt de fer. No sense almenys haver-ne parlat amb els seus superiors i saber-ne més del tema. L'informe que havia rebut pel matí contenia força palla, sense gaire cosa interessant.

***
Havien passat tres hores des que es trobava a l'arbre, davant de la casa dels sogres. Just quan pensava que la cosa aniria per llarg i que hauria d'anar a buscar quelcom per menjar en un bar proper, el tal Basili va aparèixer. Efectivament, tenia un aspecte típicament eslau: cara morena, arrugada i cabells negres xops per la pluja. Portava un abric molt llarg de color negre i una sola maleta, molt lleugera. No havia tingut temps suficient a Kíev per recollir totes les seves pertinences. Es dirigia, des d'un carrer de la dreta de la posició de l'arbre, cap a la casa dels sogres. Dawson va agafar amb força la i va apuntar.
De sobte, des de la finestra va veure els dos fills i la mare saludant per la finestra. Segons sembla, havien estat esperant amb impaciència l'arribada del pare des d'un flanc que Dawson no podia veure des de l'arbre. Un dels nens va obrir la finestra, tot saludant efusivament el seu pare, malgrat l'abundant pluja que queia.
Dawson va vacil·lar. Si no ho feia aleshores, ho tindria molt complicat. Hauria d'entrar ell mateix a la casa i cometre una matança o esperar que sortissin tots junts el matí següent. Va decidir actuar al moment. Quedaven uns 10 metres per arribar a la porta i el tal Basili ja treia unes claus. Va tornar a apuntar. Estava ja a uns 6 metres. Els nens seguien cridant el seu nom mentre el pare alçava una mà per saludar-los mentre caminava. Dawson va disparar, tot apuntant al cor per assegurar el blanc.
L'impacte va anar seguint d'uns violents espasmes, que van provocar que el moribund Basili caigués a terra. Tanmateix, encara s'arrossegava per terra intentant arribar a la porta de la casa. Al mateix temps que succeïa això, la dona i els fills de Khripatiev van començar a cridar aterrits. Al cap d'un moment, va poder distingir Dawson dues figures que s'afegien a la finestra, volent esbrinar el perquè d'aquells crits. Basili Khripatiev continuava arrossegant-se cap a la porta. Deuria estar a uns 3 metres de la porta. L'agent de la SMERSH suposava que la causa per la qual la bala no havia travessat completament el cor del tal Basili era deguda a la distància a què es trobava del blanc ( uns 90 metres ). Va apuntar i va tornar a prémer el gallet. L'impacte va tornar a anar seguit d'uns pocs espasmes i d'uns intents de crits de dolor que el desgraciat no podia dur a terme. Al cap de cinc segons estava completament immòbil a terra, sota la pluja.
Els parents estaven tots aterroritzats a la finestra. Mentre els nens i la mare cridaven, els sogres tenien una cara estupefacte. Dawson es va quedar al seu amagatall uns trenta segons, contemplant l'escena.

***
I ara es trobava allà, a la sauna, sol i tranquil, envoltat del vapor, suant, meditant sobre el que havia fet. Havia matat a un home a sang freda, davant de la seva família. I l'havia deixat allà estès, sota la pluja, a sota de la finestra on els seus fills ploraven i preguntaven, sense saber exactament què havia passat, per què el seu pare havia caigut després d'un gest de dolor, s'havia arrossegat i després s'havia quedat immòbil, després d'un altre gest de dolor i uns moviments estranys.
Després de quedar-se trenta segons immòbil, contemplant l'escena sense saber què fer, havia reaccionat. No va voler ser descobert i enfrontar-se a la possibilitat de matar a algun nen, els avis o la recent viuda. Havia baixat ràpidament de l'arbre i, caminant tranquil·lament, s'havia dirigit a l'estació de tren. No havia gosat mirar enrere ni una sola vegada. No sabia si des de la finestra fatal algú l'havia vist. L'únic que havia sentit eren uns gemecs infantils que cada vegada es feien més febles.
Hi havia un mètode per poder interrogar l'ucraïnès abans de matar-lo? Hauria valgut la pena? Només per satisfer la seva curiositat, perquè digués el què digués l'hauria d'haver mort de totes maneres. Hi havia una alternativa a llevar-li la vida sense fer-ho davant dels fills? Potser sí, potser no. El cas és que la situació no havia estat gens favorable. La família per enmig, i ell no sabia d'on vindria des Kíev. En cotxe, tren, avió? Suposava que en cotxe, per la direcció de la qual venia mentre es dirigia cap a casa seva.
Una vegada més, Mikhail Dawson havia vist lo dur que pot resultar la seva professió. I més encara quan es tractava d'actuar dins de les esferes de la terrible SMERSH. Compartia molts ideals del comunisme, però creia que estava molt mal aplicat i, en consegüent, molts sectors del govern eren corruptes, ineficaços. La SMERSH, per exemple, matava i després preguntava. I ell procurava fer-ho a la inversa. Pel seu bé i pel bé de la URSS.
Però el que havia succeït la nit anterior ja era aigua passada. Ara es trobava tranquil, descansat; i el remordiment a poc a poc anava passant. Havia fet el què tocava, i ho havia fet de la millor manera possible, donada la situació. Ara sortiria de la sauna, demanaria un bourbon doble amb gel i menta, es fumaria uns abdul i redactaria l'informe. I acabaria de passar els pocs dies de permís de què disposava rebent massatges, nedant i descansant.