Reescriure

Un relat de: Mansuba
La sala s’ha anat omplint de formigues. Totes han pagat la seva entrada i a fora encara hi ha una bona aglomeració. És hivern i s’avorreixen sense treballar. La funció té èxit, moltes tornen a veure-la més d’un cop i ja s’hi han deixat els estalvis de l’estiu.

Des de la finestra del camerino, ella observa somrient com les obreres fan cua. «M’ha costat Déu i ajut arribar a dalt de tot», pensa. Es fixa en algunes que tremolen mentre s’escuren la butxaca a les taquilles. «L’estiu vinent us tocarà pencar més, el proper espectacle no estarà a l’abast de tothom».

A dins arriba el moment. El públic ja s’ha assegut, l’expectació és màxima. No es mou ni una antena i les mirades es dirigeixen cap a l’escenari. Darrere el teló hi ha moviment i, quan s’obre, es fa un silenci absolut... fins que ella, la cigala, comença a cantar.

Comentaris

  • L'opi del poble[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-01-2022 | Valoració: 10

    Un relat curt i precís on no cal afegir res més, perquè explica tot el que és rellevant. Fa un temps deien que el futbol era la droga del poble, dels treballadors, i en l'imperi romà els espectacles de gladiadors i bèsties feien aquesta funció. En tot cas, no parlem mai de la feina i esforç dels gladiadors, dels futbolistes, i de la cigarra.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mansuba

4 Relats

11 Comentaris

542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.