Recordar...

Un relat de: natasha

Obrim la porta, l'olor de resclosit ens dóna la benvinguda. Avui, avi, torneu a la que havia estat casa vostra tota la vida, la que vau abandonar fa vuit mesos a cavall d'una ambulància. Us fa por la tornada. Cap de nosaltres sabem perquè, però no és un retorn per sempre, tranquil, sinó que és una retrobada que durarà unes hores. La casa recobre vida. La xemeneia ja treu fum i en David i jo (dos dels quatre néts) ens encarreguem de fer pujar persianes , la llum és font de vitalitat! Mentre en Joan, el fill petit, posa ordre a l'hort la jove prepara el dinar i jo m'aïllo del "món" a la saleta. Recordo que quan era petita em feia por pujar-hi sola aquí, a la segona planta, era com si el silenci amagués sers fantàstics, mai abans hagues pensat trobar-me aquí reflexionant, deuen ser els follets que m'atemorien de petita els que ara em donen la benvinguda. De fet he pujat aquí per estar tranquil·la i poder estudiar biologia, però no puc, me'n vaig pels núvols recordant els estius passants en aquesta casa, quan estàveu bé i em veníeu a despertar per anar a regar; obro la dinestra (com feia a les matinades) i em deixo endur per l'aire fresc quan us veig quiet observant el jardí que comença a despertar despés d'un hivern fred. Està cuidat, no tan bé com l'arreglàveu vos, però és el preu que es paga per viure a ciutat.
Des de la finestra estant tanco els ulls i sento rialles, veig una criatur corrent amunt i avall, amb esperit encuriosit, entre les plantes mentre el seu pare, amb un marrec a coll, li explica quina és quina: clavells, gardènies, rosers, dàlies... De cop apareix l'avi amb la forca, estava fangant a l'hort i els saluda iniciant així la "revisió" a la família. Tot d'una es sent una veu "Nois el dinar és a talula!", obro els ulls, això ja no és fruit de la imaginació que m'havia portat dotze anys enrera, sinó que és ma mare que m'avisa que s'ha acabat l'hora de recordar, de deixar-me emportar per l'esperit d'aquesta casa.
I és que, tot i que el foc es vagi apagant poc a poc, sempre serà foguera mentre la poguem recordar com era.

19/02/2006

Comentaris

  • Thyst | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pel teu comentari! és extret de la realitat, però a part d'això, per aquest relat veig que compartim més coses, jardins de matinada, el retrat que ens has donat em recorda moltíssim als estius a l'Empordà!
    (i el pis de dalt on hi ha la saleta, també em feia por :] )

    un peto!

  • Noia, m'has entendrit![Ofensiu]
    Arbequina | 20-06-2006

    O com és digui: estovat, si vols.
    He vingut als teus relats recordant que eres "una de les autores de l'amor" que ronden per aquí i m'he trobat, feliçment sorprés, un relat d'un amor que sí m'és molt proper.
    La veritat, aquest relat està molt ben escrit (malgrat alguns errors ortogràfics de "despiste", jo ja m'entenc). M'ha agradt com mesclaves la imaginació amb el relat que explicaves... m'ha agradat molt.
    I no sé que més dir, doncs repeteixo que aquest relat m'ha colpit fort. Jo tenia un avi a qui estimava molt. També cuidava l'hort, i jo l'ajudava sempre que podia. Anar als llocs on no hi és encara em produeix una tristor agradable, com la que m'ha produït llegir el teu relat.

    Una abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

  • Evocació![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2006 | Valoració: 10

    Un títol que és una bona síntesi del relat que enceta. La primera frase ens avisa, sense cap dubte, que entrem en un espai que ha estat tancat durant un cert temps però que no resulta hostil.

    De la mateixa manera, el text ens va oferint tota una sèrie d'imatges, records, racons, personatges reals i màgics, és a dir, un petit univers familiar que es desplaça pel temps i la ment de la protagonista.

    Has fet un bon treball d'evocació, sense insistir massa en fets concrets de l'ara i aquí ni especificar sentiments del llavors, però deixant ben palesa una sensació nostàlgica i afectuosa envers les experiències reviscudes.

    Com a final, una exaltació de la memòria com a font de vida: ben rematat!

    M'ha agradat descobrir-te com autora i per celebrar-ho t'envio una abraçada i un parell de dàlies blanques,

    Una quimera

  • Ostres si[Ofensiu]
    JoeDim | 12-03-2006 | Valoració: 9

    Hola, no passa sempre però de tant en tant et trobes en situacions com la que descrius, en les que, un lloc, un objecte o algun estímul extern et porta a reviure situacions de fà anys, ja sigui bo o dolent. M'ha agradat molt la delicadesa emb que ho descrius, felicitats. I gràcies pel comentaris.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut