Realitat implaent

És tan impossible com lluitar en contra de les metàfores. Tan irracional com voler canviar el resultat d'una suma.Tan fantàstic com un somni.

I és un somni en el que visc i m'aliment. He après a tancar els ulls als desenganys i a obrir-los a la fantasia onírica. Però em desperten i caic en la frustració d'una realitat implaent que em porta sovint a les llàgrimes. Em vull enganar, dotar al dia dia d'elements dibuixats pel meu egoisme innat. Però el mateix engany fa que el buit interior, el del somni, se'm mengi. I retorn al meu vertader món de perfecció. I voldria mai tornar.

I somriure sabent que potser demà em facin despertar i caminar. I somriure sabent la llibertat del somni sempre viurà dins meu. I somriure només per això... i pensa, si em veus somriure qualque dia potser no sigui per la teva presència, tal vegada sigui el somni que de la teva figura m'hagui idealitzat.