Cercador
Quina deu ser la millor hora per morir-se?
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
Potser de matinada,
quan el cos cansat
hagi fet el seu darrer repòs,
després d’hores de silenci i de foscor,
si se li permet preparar el comiat.
O de bon matí,
amb l’alba despuntant amb lluentor radiant,
simulant la bellesa d’un paradís imaginat,
quan encara es pot retenir a la consciència
la claredat del món.
Potser havent dinat,
quan cap ingesta ja no és necessària
però la rutina s’acompleix, i els qui resten
tenen temps de pair l’àpat i l’esdevingut.
El capvespre,
crepuscle del dia,
agermanat amb el desenllaç vital,
quan les ombres s’allargassen
i les tenebres ho cobreixen tot.
O a la nit, fosca, quieta,
vençuda pel cansament de les hores,
aprofitant el descuit d’una defensa en alça
que ja no resisteix ni el gest de fer-ho,
per assestar el cop definitiu.
Quina deu ser la millor hora per morir-se?
quan el cos cansat
hagi fet el seu darrer repòs,
després d’hores de silenci i de foscor,
si se li permet preparar el comiat.
O de bon matí,
amb l’alba despuntant amb lluentor radiant,
simulant la bellesa d’un paradís imaginat,
quan encara es pot retenir a la consciència
la claredat del món.
Potser havent dinat,
quan cap ingesta ja no és necessària
però la rutina s’acompleix, i els qui resten
tenen temps de pair l’àpat i l’esdevingut.
El capvespre,
crepuscle del dia,
agermanat amb el desenllaç vital,
quan les ombres s’allargassen
i les tenebres ho cobreixen tot.
O a la nit, fosca, quieta,
vençuda pel cansament de les hores,
aprofitant el descuit d’una defensa en alça
que ja no resisteix ni el gest de fer-ho,
per assestar el cop definitiu.
Quina deu ser la millor hora per morir-se?
