Qui no hi veu

tocar un tema quasi sense tocar-lo, sense dramatitzar-lo fastuosament...colpejant de costat i fent un poema original, amb quatre pinzellades poètiques fabuloses...
"qui no hi veu
camina immòbil
per senders obligats"
només per aquests tres versos ja et mereixes un 10 i el plaer de llegir-te el poema vàries vegades.
una abraçada, amic!
i gràcies pels teus comentaris sempre generosos, sincers i creatius.
amunt els diables i el foc!!!

...profund poema. Cauen les imatges amb força, i fan impacte.

Per molts anys!

endevant i forÇa
GariKoitz.

Melcior.

Hi ha tantíssima gent que passa per la vida sense aturar-se ni un moment a guaitar el seu voltant i meditar-lo. Gent que no adonant-se de res es deixa arrossegar per la monotonia dels seus dies i camina només pels viaranys que se li mostren planers...
M'ha agradat molt aquest poema, per què destrament i amb senzillesa fas rumiar. Molt bo!