Què vol dir ser feliç?

Poema dolcet, amb un punt amarg (ben bé com la xocolata) que pregunta (i respon) sobre la felicitat. Més que amb les reflexions en sí, em quedo amb la imatge, amb l'actitud de somiar una mica en veu alta. És molt més poètic.

Com sempre, molt bo.
I quest cop molt tendre. Molt! Dolç com la xocolata que habita en el nas.
I sempre treballant l'estructura. Esxtructura poètica que jo no hi entenc, però que a l'hora de llegir es nota.
I això et fa madurar, créixer, d'una forma impressionant!
Una abraçada

és difícil trobar una mà forana d'hom. per mala sort, és habitual que sigui per robar. l'esperança, per la meva banda, consisteix en una mà forana però bona directament a la meva mà. també és molt difícil. sentir algú prop del cos també es fa difícil.
m'agrada molt la tercera estrofa, i això és una esperança realista i més fàcil de trobar.
tot són murs, totes les ciutats són ingrates. les cantonades són contaminades en aquests temps.
ets molt romàntica i espero que el teu desig es compleixiperque siguis feliç, però tingues una mica en compte que vivim en els països del consum. de totes formes, agraeixo molt les teves paraules, són genials per a una reflexió. el que passa és que la meva vida m'ha desenganyat de moltes coses, com a molts d'altres. et comprenc. la vida són per viu-re'ls. penso que ets molt més sensata que jo.


una abraçada virtual
però amb sentiments,
i desitjo que es
compleixi tot allò que ha
d'arribar

és difícil trobar una mà forana d'hom. per mala sort, és habitual que sigui per robar. l'esperança, per la meva banda, consisteix en una mà forana però bona directament a la meva mà. també és molt difícil. sentir algú prop del cos també es fa difícil.
m'agrada molt la tercera estrofa, i això és una esperança realista i més fàcil de trobar.
tot són murs, totes les ciutats són ingrates. les cantonades són contaminades en aquests temps.
ets molt romàntica i espero que el teu desig es compleixiperque siguis feliç, però tingues una mica en compte que vivim en els països del consum. de totes formes, agraeixo molt les teves paraules, són genials per a una reflexió. el que passa és que la meva vida m'ha desenganyat de moltes coses, com a molts d'altres. et comprenc. la vida són per viu-re'ls. penso que ets molt més sensata que jo.


una abraçada virtual
però amb sentiments,
i desitjo que es
compleixi tot allò que ha
d'arribar

T'animo perquè no paris d'escriure, tens fusta, però jo no vull criticar-te entre altres coses perquè és molt relatiu. De totes maneres dius coses força intiressants però tu mateixa has de ser crítica en el sentit de no estar mai content. Una vegada vaig llegir una entrevista amb Carme Riera. Deia que tenia por quan li donaven les galerades d'un llibre seu perquè li hauria agradat canviar moltes coses que en aquests casos ja no es pot... soposo que ho entens

és el que tu transmets, amb aquesta pregunta tan màgica, tan immensa... una pregunta que es fa difícil de contestar, perquè la felicitat existeix, o la creem nosaltres mateixos, amb els nostres gestos, els nostres mirars, les nostres pors, els nostres desigs...

Però sí. Tot i creure que és dificil de trobar la definició a la paraula "feliç", penso que tu t'hi has apropat, i molt... amb aquestes expressions tan merevelloses que has combinat, amb aquestes imatges que he pogut imaginar amb els teus versos, perquè, com podria dir més encertadament que m'agradaria descobrir la persona amb qui em sentiria feliç...

"en tardes fredes pels teus carrers,
amb una mà forana a la meva
butxaca que, per accident,
m'hi ve a acompanyar"
...

"arraulida en mantes de paraules
redescobertes, d'amors, de
nits i jorns... dels dos.
La felicitat, voldré viure-la
a prop del teu cos."
...

"I no sabré què és la felicitat
fins que de tu en sorgeixi el nom"

I, especialment, aquesta darrera estrofa tan superba, on ens parles de deixar-ho tot, possessions i diners, per concentrar-nos en l'únic preu impagable de la vertadera felicitat: assaborir-la com la xocolata escampada per les nostres galtes, sense cap altre desig ni necessitat que la de sentir una rialla estimada al costat i el tacte aquell d'un dit que, esgarrifant-te la pell, neteja la xocolata del teu nas, amb tota la suavitat de què és capaç la felicitat de fer-te sentir.

És un poema deliciós, Glòria, has pogut expressar, de les maneres més belles, i alhora més senzilles, l'autèntic amor i, per extensió, l'autèntica felicitat.

I ara que escric això, no puc evitar de fer un gran somriure en imaginar la teva cara, allà al meu costat sopant... i no vull, tampoc, deixar d'agrair-te totes les coses que em dius (exagerades, això sí que t'ho puc dir) i tota la teva cordialitat i la teva simpatia. Per a mi va ser un plaer també conèixer-te i compartir pensaments i impressions amb tú. Ara que t'he llegit més, també et felicito per aquests comentaris que vas deixant per Relats, que lluny d'afalagar, en la meva opinió suposen una crítica ferma, estricta i rigurosa del que t'ha inspirat un relat o un poema. Chapeau, de debó, per saber dir-ho d'una manera tan seriosa.

Crec que ara ja no podràs alliberar-te tan fàcilment de mi... ;-)

Un petonàs, companya relataire, i una abraçada molt i molt gran!

i m'encanta.

M'agrada l'encapçalament de cada estrofa i els recursos que has utilitzat.

Hi ha versos que estimulen :
M'agradaria descobrir-ho en
llits a vessar de sol...

altres donen intensitat :
la felicitat, voldré viure-la
a prop del teu cos.

fer càlculs als calendaris
per venir a trobar-te, només.

I els darrers versos ho tanquen amb un segell tendre que t'obliga a rellegir-ho tot de nou.

angie

perdona, sóc incert, m'agradaria saber si tens correu, hotmail o algo perquè m'has criticat els relats i m'agradaria que em diguéssis que en penses en una conversa normal, i haviam què en penses. Esperu que em diguis alguna cosa d'acord? per cert, m'agrada molt el relat, fins aviat

Incert.

la última, la última estrofa! aquesta és la meva! sovint penso així

"i ens embrutarem força les galtes;
que la felicitat no és més que la teva rialla
i el teu dit suau que em neteja el nas"

petits instants de felicitat
un bes a la punta del nas

espero que demà el vent et dugui fins l'almirall...

No sé què dir-te però aquesta poesia té una màgia especial, entre altres coses perquè fa reflexionar.

"fadat" és sinònim d'"embruixat". fadar és un verb admès. Gràcies per llegir-me i comentar-me. Em fa MOLT feliç, filladelvent.

M'ha agradat el teu poema!

És molt lluminós.

Com diu joanra, però, penso que la felicitat és més DINS de nosaltres que no pas fora.

Tens raó però de qüestionar-te sobre quina és la millor manera d'aconseguir-la, de quin mode se't pot fer més evident aquesta felicitat (que tots delegem i tots fem el possible i l'impossible per aconseguir-la).

seguiré llegint el que tu ens ofereixes filladelvent. gràcies.

Una abraçada.

els teus dos últims versos.

La resta de poema... vols dir que la felicitat tant depèn d'una altra persona? No és més dins de cadascú?

Segueix escrivint :)

Uau! Sols aquesta frase ja val un imperi!
Què vol dir ser feliç? Una pregunta que ens fem força sovint, quan dubtem de la nostra vertadera existència i del motiu de ser aquí...

M'ha encantat el tros de:
"Esperar-te i anhelar-te,
desitjar el que de tu desconec,
fer càlculs als calendaris
per venir a trobar-te, només."

Quants de cops he fet càlculs als calendaris i a l'agenda per saber els segons que faltaven per poder-la veure... quantes vegades he rebuscat per l'agenda algun forat per escapar-me i fugir a trobar el seu somriure. Quants de cops he somiat que tots els dies fossin lliures per poder passejar al seu costat sense necesitat de pensar en res més. Passejar fins cansar-me'n! fins esgotar les meves fortes! Fins arribar a conéixer tots els seus racons!

Què vol dir ser feliç?
La felicitat no és més que la teva rialla...

Ens veiem per aquí!
Ciao!
Gemm@

aquest final tant... brutalment innocent... crec que això és precisament "ser feliç" = gaudir d'allò tant barat, tant simple, tant improvisat, tant poc etern i tant poc trascendental... és el món de la xocolata empastifada al nas i algú que riu i algú que neteja i mira i et somriu...
una abraçada!

per embrutar-nos les galtes, per riure fent ganyotes, per llepar-la amb suavitat de la pell de l'altre com si fos un pastís.
Abraçades tendres, somriures juganers i passió al cor i la mirada. Moments petits, gairebé insignificants on res més sembla existir i tot s'omple de sentit.
Vull molts instants així i per cer m'agrada molt la xocolata, sobretot negra i amarga...

Una abraçada molt dolça!

Ser feliç seria ajuntar moments de felicitat, com els que tan bonic verses, sense buits entre ells, i eternament. Bonica, la utopia. Entranyable, també, saber viure la felicitat en fets senzills com comprar xocolata, embrutar-se les galtes, riure i netejar l'altre nas.

un molt bon poema iniciàtic un bon començar a caminar desitg que les pedres se't facin flors
gràcies pels consells, em caldria una bona màquina i molt temps, però no es pot tenir tot