Què hi ha que et fa volar ?

Un relat de: joandemataro

A voltes, sento el remoreig de les onades dins l’espill
i , entre teranyines, endevino el meu reflexe
més enllà d’unes boires que presumeixo infinites.
Són mormols de l’ànima que s’empassa les llàgrimes,
com la cala que abraça i acotxa les ones del mar.

A voltes, sento els crits de les gavines entre les brises
mentre dibuixen al cel giratombs de llibertat,
alienes a l’admiració que em desperten.
És tant el pes que em clava a terra que em pregunto,
sovint exhaust, si val la pena tot plegat !

Gavina blanca, deixa’m que pugi al teu llom
i ensenya’m què hi ha enllà de l’horitzó.
Què hi ha… ?
Què hi ha que et fa volar ?

Comentaris

  • Un món possible i impossible[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2013 | Valoració: 10

    El que ens fa volar, Joan, és un món possible i impossible alhora que fa que visquem sota la paranoia masculina del viure, però sota la llibertat que ens dona ser peribles. Viure és l'únic que tenim i hem de transitar-ho. Eternament.

    Una forta abraçada a Mataró i a tu

  • Oh, gavina voladora...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Ara, llàstima que fa uns dies vaig veure a prop de casa una gavina cruspint-se un gat mort; en sobresortia la cua i realment era una escena dantesca. Estic escrivint un poema sarcàstic en favor del pobre gat. sigui com sigui, el teu gran poema Joan m'ha deixat una sensació de relax total. Tots aquells que tenim la sort de viure a prop del mar la coneixem. I el pensar en el vol, en la llibertat d'un ocell anant més enllà és alliberadora. Pels mariners d'abans, veure una gavina volia dir que ja eren a prop de terra. Llibertat, somni, terra, un gran trio. Una abraçada Joan.

    aleix

  • La vida![Ofensiu]
    Núria Niubó | 31-01-2013 | Valoració: 10


    Com la gavina, els teus versos fan volar, cor endins, buscant desigs de llibertat.
    A voltes, la sorra humida , poc a poc ens va xuclant i la gavina ,aliena, vola i vola davant nostre.

    Què hi ha que la fa volar? El desig de viure, ha de volar per trobar el seu aliment.

    I nosaltres , un cop i un altre, aixecarem els peus de la sorra i volarem també amb els braços oberts, abraçant l’aire, i ja serens retornarem amb els nostres.

    Què hi ha que ens fa volar?
    Estimat amic , aquest poema n’és ple de motius.

    Delicat i deliciós!
    Una abraçada
    Núria

  • El reflex del nostre mirall...[Ofensiu]
    brins | 29-01-2013 | Valoració: 10


    "Què hi ha que et fa volar" Una pregunta que a vegades resulta una mica difícil de contestar, Joan...

    Si la sabéssim respondre amb senzillesa, potser podríem ser bastant més feliços del que som; alçaríem amb molta força les nostres ales per aconseguir aquells desitjos que a vegades ens semblen inabastables.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • Un poema ple de metàfores[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 28-01-2013 | Valoració: 10

    Té una musicalitat extraordinària. Es un poema exquisit, és impressionant. Envege
    com escrius... però seguiré aqueixa línia. Un gran salut. Rafael Molero Cruz.

  • SÍ !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-01-2013

    Val la pena tot plegat ! Tan sols es tracta de trobar les ales adequades.
    Un poema PRECIOS , amic Joan ! Felicitats !
    Una abraçada a tu i a la Montse.

  • Sí... vull volar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-01-2013 | Valoració: 10

    Tinc ganes de volar i també tornar a tocar terra. Suggeridor !!! Gràcies.

  • Pregunta de poeta [Ofensiu]
    Naiade | 24-01-2013 | Valoració: 10


    Un poema preciós, tendre amb un punt de tristesa. Escrit amb mestria i gran sensibilitat. Fent-te la pregunta de que hi fas aquí? que et fa vibrar? que et fa viure?
    Una forta abraçada

  • Potser...[Ofensiu]
    Annalls | 21-01-2013

    .... il·lusió d'un mon millor? No. Les gavines van i venen, per tant es que a pertot i troben quelcom per retornar.

  • Dolç i melencòlic![Ofensiu]
    Materile | 21-01-2013 | Valoració: 10


    Fas cada poema que m'omple d'enveja perquè saps expressar molt bé uns sentiments amb paraules adequades. Les teves metàfores són precioses.

    Gràcies pel teu comentari.

    Una abraçada embolcallada de colors.

    Maria Teresa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

441952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan